Personalment, el verb caminar m’inspira inicialment moviment però després d’anys d’haver descobert l’enorme plaer de fer-ho, caminar m’inspira molt més i difereix de la necessitat de desplaçament amb un objectiu finalista.
Fragment del relat “Final d’estiu” (Mar Prats)
Miro el cel i de sobte m’envaeix una gran enyorança dels dies passats als Pirineus, de la frescor de les seves aigües, de l’encant dels seus pobles, de l’esforç de fer un cim, dels bons amics, del cel blau intens i dels seus milers i milers d’estels que hi llueixen cada nit i que sovint et fan sentir petita, molt petita.Cerca
Categories
PENJATS PER L'ARAN 