Durada: De 4 hores parant molt per observar la natura.
Època: Hivern.
Desnivell: 350 m.
Dificultat: Molt fàcil.
Descripció:
En un any de poca neu, sortim un matí d’un dissabte del mes de febrer a les nou del matí de davant de la Casa del Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici a Espot. Pugem en taxi tot terreny fins a l’Estany de Sant Maurici.
Arribem dalt i baixem tots els ocupants. Tres joves i un gosset tremolós van cap a Amitges; nosaltres a la Vall de Monestero. Anem acompanyats del guia del parc i ens promet que coneixerem moltes coses sobre la intensa vida en plena natura pirenaica.
Voregem el gelat parc de Sant Maurici i enfilem pel camí de la Velleta Seca enlloc d’agafar el camí de la Vall de Monestero. Trobarem més neu al ser mes obaga. Aquest camí porta just al peu dels Encantats per aquells que el pugen, nosaltres però ens anem entretenint a escoltar sorolls del Picot marcant terreny i fent nius. Coneixem també coses sobre els arbres i el seu procés natural de canvis i adaptació a la dura vida del parc. Veiem petjades de tot tipus d’animalons tot i que nosaltres en deduïm poca cosa, el nostre naturista acompanyant ens en diu un pou.
Abandonem el camí de la Velleta Seca just sota la vista del coll dels Encantats per anar a trobar, ara sí, la Vall de Monestero arribant just al magnífic Prat de Monestero. No hem deixat de trepitjar agradable neu pols en quantitat.
Ens entretenim a mirar sobre nostre intentant albirar sobre el Pic dels Feixans de Monestero una parella de Trencalòs que ens assegura hi fan niuada. No els veiem. Potser baixant… El que sí no deixem de veure, dalt de tot i sobre les crestes lliures de neu, dos magnífics exemplars de cabirols fent muntanya tranquil·lament.
Continuem fins a arribar a l’Estany de Monestero, que travessem per sobre el gruixut gel que el cobreix tot divisant l’espectacular Pic de Peguera i en alguns moments també visualitzem la cresta del Pic de Monestero que havíem fet a l’estiu.
Allarguem fins el Pletiu de la Coveta on veiem restes de vida neolítica que passen desapercebudes si no t’ho expliquen: una curiosa cova que ha estat utilitzada des dels habitants del neolític fins excursionistes del present per resguardar-se de tempestes.
El magnífic dia ens permet avançar una mica més voltejant el Pleitiu fins a tornar agafar el camí de tornada altra vegada en direcció a l’Estany de Sant Maurici. Abans d’arribar però, ens arribem fins el refugi Ernest Mallafré per saber si hi ha vida…
PENJATS PER L'ARAN 