Durada: Unes 5 hores amb parades llargues per passar el dia.
Època: Estiu i bon temps (15/08/2013).
Desnivell: Uns 520 m. acumulats de pujada i uns 520 m. de baixada.
Distancia: Uns 9 Km.
Dificultat: Fàcil.
Descripció:
Aquesta és una excursió per fer un dia dels que un vol gaudir de la muntanya amb un esforç moderat. Ahir vàrem fer una sortida exigent i avui hem quedat amb uns amics per fer quelcom per passar el dia que no ens requereixi grans desnivells ni exigència física. En aquests casos a la Vall d’Aran sempre pots trobar alternatives que s’ajustin a les teves necessitats i que a més et permetin gaudir del paisatge d’una forma espectacular, deixant a l’acabar la jornada una sensació de benestar i d’haver tret molt profit al dia.
La zona escollida és la de Varradòs, on el verd de les seves muntanyes sempre captiva. L’excursió parteix del Còth de Varredòs al qual hi accedim per la pista que surt de Bagergue en direcció a la Bòrda de Lana i que es va enfilant fins arribar al coll. La pista no està en mal estat tot i que enguany, degut als aiguats, en alguns trams es recomana vehicle 4×4.
Deixem el cotxe al Còth de Varredòs, vigilant de fer-ho en un lloc on el bestiar no pugui venir a refregar-se l’esquena entre els vehicles aparcats i donar-te un disgust per les ratllades a la carrosseria del cotxe fetes amb les seves esquelles o algun altre cosa que puguin malmetre mentre frueixen de tan bon instrument per rascar-se el seu cos.
Una vegada equipats amb les nostres motxilles, iniciem el camí en sentit NO per qualsevol dels corriols de bestiar que hi ha. Al començament no hi ha un sender únic definit i cal anar guanyant desnivell suaument sempre en el mateix sentit seguint els corriols de vaques existents. De fet molts d’aquests corriols condueixen a l’Estanhola d’Armèros de forma gairebé natural.
En un punt del camí sota el Cap des Mals dera Tartèra un grup de vaques ocupa integrament el sender sense alternativa a esquivar-les per lo penjat del tram del camí obligant-nos a passar a fregar a elles com si fóssim una més. Passem discretament i seguim pel corriol que ens mena fins a un rierol vermellós i un parell d’estanyols petits ara ja als peus del Tuc d’Armèros. Creuem el rierol i visualitzem l’Estanyola des Armèros que en la seva banda esquerra hi ha un grup de bestiar que hi passa l’estona. Localitzem un espai rocós i elevat just a l’altra banda del llac on ens instal·lem per passar l’estona i menjar quelcom. El paratge és perfecte, tenim unes vistes magnífiques sobre l’entorn i l’estany que contrasten amb el blanc de la glacera del massís de l’Aneto que ens queda cap a l’Oest.
Ens estem arran de l’estany en el nostre fabulós balcó una bona estona mirant d’identificar paratges i cims, quan de sobte el bestiar decideix posar-se en moviment i mira que hi ha lloc per pasturar!, però es veu que allà on érem nosaltres era ara el seu objectiu de pas cap a ves a saber a on. En tota la maniobra un jove vedell s’envalenteix i ens brogeix constantment amenaçant-nos de ves a saber què, però per si de cas, recollim les nostres coses i ens traslladem cap a una altra banda.
Ens mirem i estudiem el Tuc des Armèros per mirar de saber per quina vessant es deu pujar i ens animem a intentar-ho. Seguim les passes per on hem vingut i ens situem de nou en el rierol vermellós i al peu d’un petit coll situat a uns 2.400 m que el pugem per la seva perdent herbosa. Una vegada en el coll veiem clarament per on hem de pujar; primer cal assolir un promontori previ al cim situat en sentit Nord on deixem les nostres motxilles per anar més lleugers. Les vistes des d’aquest punt són ja fantàstiques; tenim el majestuós Mauberme a tocar i podem veure clarament el seu camí d’ascensió, veiem també el Tuc de Crabes, Eth Morret, el Tuc de Parros, el Tuc der Ome,…
Iniciem el tram final d’ascensió que en poc menys de deu minuts ens porta al cim per un llom herbós de forta pendent. El Tuc der Armèros és una talaia fantàstica que ens ofereix unes vistes a 360º de les muntanyes de l’Aran i els seus territoris veïns: els cims més emblemàtics de la zona del Parc Nacional i zona perifèrica, el massís de l’Aneto, el Montlude, el Mauberme, els estanys de Liat, entre molts d’altres paratges, tot en un dia clar que fa que la intensitat i el contrast dels colors, el verd de les muntanyes, el negre de la terra, el blau del cel i el blanc d’algunes zones amb neu sigui indescriptible.
Després de gaudir d’aquest espectacle de la natura decidim baixar resseguint més o menys el mateix camí i en poc menys d’una hora ja veiem el cotxe deixat al Còth de Varradòs i horror! Hi ha bestiar que es refrega en alguns dels vehicles aparcats. Ens afanyem a arribar, sense abans però haver de rodejar un ramat de vaques que ens obstrueixen el camí. Arribem i comprovem que el nostre vehicle està intacte.
Fantàstic i plàcid dia de muntanya per una zona espectacular. Molt recomanable per passar un dia amb família.
PENJATS PER L'ARAN 