Tuc de Maubèrme (2.880 m.)

Durada: Unes 5 hores.

Època:  Estiu i bon temps (8/9/2012).

Desnivell: Uns 870 m. de pujada i els mateixos de baixada.

Distancia: Uns 11 Km.

Dificultat: De dificultat moderada però pot ser incòmode per la permanent sensació aèria que acompanya durant pràcticament tota l’excursió.

Descripció:

Fem la dreta i llarga pista que porta des de Bagergue fins passada la Cabana des Calhaus. Deixem el cotxe en una tancada corba de la pista pràcticament a la cota de 2.000 m. En aquest punt de la pista parteix un sender que forma part del GR-211 que mena cap a la zona de Montoliu.

Aquest sender recórrer sobre la zona des Calhaus amb una espectacular vista sobre el Plan de Tor que forma unes curioses ones que ha format amb els anys el pes de la neu i el vent.

Seguim el sender i sense cap complicació arribem al Lac de Montoliu. Aquesta part ens resulta coneguda ja que hi hem passat en un parell d’ocasions fent altres excursions. Gaudim veient la carena a contrallum que marca el Tuc de Parros i que poques setmanes abans havíem resseguit per aquest cim… Espectacular.

Veiem ja el Tuc de Montoliu, la Colhada Nere i el Tuc der Ome que vàrem curullar l’any passat. Arribem al Lac de Montoliu i tenim el Maubèrme al nostre front, imposa. El dia és clar però les previsions son de pluja a la tarda. Anem molt bé d’hora i enfilem la pujada cap al Còth de Maubèrme partint del desaigua del llac de Montoliu.

Creuem el sender que mena a l’Est cap al Pòrt d’Urets i a l’Oest cap a Liat. Enfilem ara l’inici de l’ascensió a l’objectiu. Arribem a un collet després de travessar una pedrera fàcil i ben fressada.

Comença ara un llarg i ascendent flanqueig per la vessant Nord-oest de la muntanya, sempre ara en sensació aèria fins que el sender es va enfilant cada vegada més dret i pendent, més recollit per les recargolades roques de la canal de la vesant Nord, pujant ara en pissarra esllavissada fins arribar pràcticament al pas final que mena al cim.

Travessem l’aeri pas final, més aeri que perillós, però entretingut i que cal salvar amb tranquil·litat i seguretat. Arribem al cim i gaudim d’un dia esplèndid, encara per ara, i que aprofitem per fer fotografies a tot el voltant.

Sense més baixem sobre les nostres pròpies passes, i després de reposar una mica a la falda de la muntanya baixem pel mateix camí fins agafar el cotxe. El Maubèrme és més feréstec que difícil, pel contrast de la composició de les seves pissarres negres, les roques vermelloses i el verd de les faldes herboses, que imponent destaca en aquest inèdit paratge dels Pirineus. Hem fet un dels clàssics i ha estat una experiència formidable d’alta muntanya.

Track

Fotografies

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s