Època: Tardor i dia clar.
Dia: 22/11/2014
Distància: Uns 8 Km.
Desnivell: uns 750 m. de pujada acumulada i els mateixos de baixada.
Dificultat: Fàcil.
Descripció:
Arribem a un solitari Pla de Beret a l’espera del brogit d’esquiadors que les previsions apunten d’aquí a una o dues setmanes. No ho semblaria a la vista de la calma i la poca neu i temperatura encara molt suau per les alçades de la tardo, però ja se sap que en aquest indret d’haver-hi cinc pams de neu pot passar mig dia escàs.
Enfilem per les faldes de la muntanya suaus a la base de l’estació, paral·lels a la canal del torrent i buscant els passos suaus i evitant els aigüerols, trepitjant neu força dura per sobre dels 2.200m i gaudint d’una calma i tranquil·litat d’un pacífic matí de tardor.
Sense masses dificultats i seguint les sinuoses i suaus rampes, encarem la pujada al Portilhon de Marimanha, intentant evitar les congestes de neu en la part més dreta. La pujada és dreta però sense cap dificultat i en mica en mica sen`s obre una extraordinària perspectiva de l’altra banda: la solitaria Vall de Marimanha, que parteix la Val d’Aran amb el Pallars Sobirà.
Al coll gaudim d’unes magnífiques vistes, respirem un aire net fantàstic i ens fotografiem. Mirem cap a la banda del Tuc de Beret, força emblanquinat per pujar-hi. Decidim tirar cap al Dussau. Reseguim la carena gaudint d’unes magnifiques vistes a banda i banda, fins arribar al remuntador de l’estació. Ens enfilem fins la punta per fer simbòlicament el cim, doncs no té cap dificultat.
Baixem tranquil·lament seguint la pista per la banda del telecadira, ens creuem amb un trail-runner i ens saludem, seguim avall i sense dificultat arribem a mitja falda, prop de la base del remuntador i ens instal·lem en un parell d’hamaques del Pàrrec de Dussau, avui encara no hi serveixen res però es quan si està més bé. Traiem els nostres entrepans i ens els mengem amb una bucòlica imatge del Pla de Beret i els seus entorns, sols i tranquils com enlloc…