Circular Vall de Parros – Tauletes des Palhers – Serra de Bagergue- Pla de Beret

Durada:  Unes cinc hores.

Època: Estiu

Dia: 7/7/2012

Desnivell: uns 850 m. de pujada i 790 m. de baixada.

Altitud: mín: 1.798 m., màx:2.420 m.

Distància: 14,2 Km.

Dificultat: Fàcil.

Descripció:

Aparquem al Pla de Beret al pàrquing de l’estació d’esquí. Ens preparem per l’excursió, envoltats de gran quantitat de bestiar, com és propi d’aquesta època en aquest magnífic i verd paratge de Beret.

Ens dirigim per la pista de Montgarri que surt del mateix pàrking fins que a l’alçada de la cabana de Gessa iniciem una suau pujada per un corriol que per sota el Tuc de Miei ens mena fins el Bòsc de Parros creuant abans l’Arriu Barlongueta i enfilant finalment la Vall de Parros a l’alçada del riu i per banda dreta anem pujant molt suament.

Travessem les runes de la Borda des Gavachis i anem seguin sobre la costa del riu fins arribar als Estanhons des Clòsos. Durant la pujada sota el Serrat dels Cardigassos i el seu Tuc que tapen encara la vista al Tuc de Parros, la sensació de solitud i tranquil·litat és fantàstica, bufa una suau brisa del Oest, fresca i agradable.

Des dels Estanhons des Clòsos divisem la ruta per enfilar-se a l’estany Nere de Parros i el Tuc que veiem al final. Avui però girem cap al Sud per enfilar-nos en pendent assequible cap a la punta de Tauletes des Palhers (2.416 m.) Cap des Closos en els mapes Alpina d’edició anterior al 2012.

Assolim la cota més alta de la nostra excursió i gaudim d’una magnifica vista sobre la Vall de Parros, el Tuc de Parros ara si ben definit al Nord-Est i fantàstica panoràmica sobre Varredòs, el Parc Nacional al Sud, etc. etc. A l’hivern havíem assolit aquest punt amb raquetes i ara també és espectacular en aquesta època de l’any de verdor i claror d’estiu.

Baixem ara en direcció al Cap des Clòsos, segons al versió del mapa Alpina 2012, i resseguim la Serra de Bagergue que té magnífics serrats sobre la Vall de l’Arriu Unhòla i ens recreem mirant sobre el tallat i identificant punts singulars i coneguts: l’imponent Pui d’Unha al davant, el Tuc d’Era Pincela, el Tuc d’Arenho…

Resseguim ara la carena de la Serra seguint la pista del telecadires de l’estació, anem ràpid i baixa rampant, veiem petits estanyols i llacs que amb la llum del dia son com miralls. Decidim enfilar-nos finalment fins el Cap de Blanheuar (ara Arròques de Macià) on hi té final un telecadira que enguany és el que tenen obert per turistes d’estiu. Ens hi enfilem i arribem fins la punta. Allà s’ofereix una magnífica vista sobre els pobles del Naut. No resistim la temptació de prendre un refresc en el “xiringuito” de muntanya que està obert pels que arriben fins aquest punt en el telecadira en busca de vistes i sol de muntanya.

Finalment baixem per la pista que ens torna a l’aparcament, mig fent drecera mig esquivant manades de vaques i cavalls que pasturen tranquil·lament, però que per prudència sempre voregem… Una magnifica i plàcida excursió en la que només vàrem trobar un pastor amb el seu gos fins que vàrem arribar al bar del telecadira, que tampoc és que hi hagués cua, però si vida turística.

Track.

Fotografies.