Montlude (2.517 m)

Durada:  2,5 hores

Època: Estiu

Dia: 19/08/2011

Desnivell: 410 m. de pujada i 303 m. de baixada

Dificultat: Fàcil

Descripció:

Avui hem quedat amb una altra família per passar un matí relaxat gaudint del fantàstic entorn del Montlude. El Montlude, tot i que és un cim que poc passa dels 2.500 m, és un cim característic dela Vall d’Aran. Els paratges que l’envolten són preciosos i les seves vistes sobre tota la vall, més que fantàstiques. Aquests trets el fan un cim molt recomanable per a tothom.

Som un grup molt nombrós, en total tretze més un gos. La diversió està més que garantida.

Accedim al punt de partida de l’excursió,la Passada de Simonet a 2.100 m. en vehicle 4×4 per la pista que parteix de darrera l’església de Vilamòs. La pista és en alguns trams força aèria i més d’un de nosaltres només pensava que faríem si trobem un altre vehicle de cara. No va ser el cas.

Arribat el punt de partida ens pengem les motxilles a l’esquena i comencem a caminar pel sender ben marcat que surt a la dreta de la pista i que puja suament. En poca estona veiem per sota nostre a l’esquerra l’estany Long de Vilamòs i una mica més endavant assolim ja l’estany Redon de Vilamòs on hi dinarem i que ara camí del cim el resseguim per la seva dreta. Ara el sender puja una mica més fins el Còth der Estanh on tenim ja una boniques vistes sobre la Vall d’Aran. Veiem infinitat de cims i valls; a tocar l’Artiga de Lin i el Còth deth Hòro on hi havíem pujat fa uns dies, el massís de l’Aneto i fins i tot ens sembla veure La Forcanada. Davant nostre el Montardo, el Tuc de Salana, el Gran Tuc de Colomers i el Ratera entre d’altres, a la nostra esquerra visualitzem el Mauberme i a sota nostre mateix la Muntanha d’Uishera que havíem fet aquesta Setmana Santa.

Quan tothom torna a ser a punt, enfilem la pendent herbosa cap a l’esquerra en clar camí marcat que en poca estona ens porta fins el cim. Magnífic, espectacular, vistes i més vistes a tota la Vall d’Aran. Som sols al cim i ens hi estem una bona estona contemplant la majestuositat del paisatge.

Quan decidim tornar, ho fem pel mateix camí ja que tenim pendent dinar a l’entorn del Llac Redon de Vilamòs.

Una vegada hem dinat agafem el camí cap al cotxe per resseguir la pista de tornada, que no es poca, alguns i donat que l’excursió no ha requerit massa esforç, fan un tram a peu.  Quan som a l’encreuament de la pista que va cap Arres de Sus decidim fer una paradeta per a veure si trobem algun bolet, però no hi ha èxit.

Excursió molt recomanable per a fer en família.

Fotografies

Track

Deixa un comentari