Durada: De 4 a 5 hores.
Època: Estiu amb alguna nuvolada.
Desnivell: 984 m.
Dificultat: Fàcil.
Descripció:
Aparquem el nostre cotxe al costat de l’Hostal-Refugi de Sant Nicolau (1.622 m.), just a l’esplanada sobre l’antiga boca Sud del túnel. Ens equipem i seguim el camí clarament senyalitzat i identificat com un dels antics camins naturals, que tot i ser camí natural, no deixar de ser un sender.
L’excursió no és llarga en distància però el desnivell és considerable fins el cim i hem d’anar valorant que el temps no es compliqui. Ara per ara, no és primera hora però el sol domina.
El sender, identificat cartogràficament com a GR211.5 puja rampant des del començament i només respira fins arribar al Plan dera Espona (1.900 m.) per creuar el Barranc deth Pòrt i resseguint-lo fins assolir la zona identificada com es Marrecs deth Pòrt, on el camí avança en zig-zag i vista avall veiem els cotxes que com minúsculs puntets són engolits pel nou túnel. A l’oest la Vall de Molières que ens ensenya sobre el seu tuc de més de tres mil alguna nuvolada que ens fa pensar en la tornada.
La monotonia de la marxa es trenca quan veiem els forats cavats a la roca que eren antics polvorins de la guerra civil i pocs metres més amunt divisem camuflat entre pedres el primer del varis búnquers que el paratge mostra. Naturalment els curiosos han d’entrar-hi per imaginar-se el que devia ser la realitat del que els videojocs de ben segur no aporta. Saludem gent de Tàrrega amable i simpàtica amb la que intercanviem comentaris de l’excursió. Ells venen de Vielha i també han fet el Tuc. Aprofitem per visualitzar-lo bé sobre nostre.
Seguim fins quasi assolir el Pòrt Vell deth Hòro (2.287 m.) que el camí evita per atansar-se en direcció Est cap a l’estret i emotiu pas del Pòrt de Vielha (2.442 m.) que si arriba en camí penjat però fàcil. Valorem en aquest punt pujar al cim. Visualitzem el recorregut i ens hi posem.
Després de salvar una primera part pedregosa i rocosa per la vesant Nord, arribem a zona entre herbosa i rocosa resseguint la cresta. Identifiquem clarament Vielha a una banda i alguns dels llocs que hi freqüentem. Fem cim i reposem. Observem i identifiquem. A l’Est, sota el Tuc el Lac Redon i la Vall de Conangles. Al Sud el tallat que només imponents àguiles dominen. A l’Oest Aneto, Molières i companyia tapats per boira. Hem d’anar avall.
En baixada ràpida evitem la pluja que per moments semblava inevitable. La petita apunta l’opció d’aixoplugar-nos dins d’un dels búnquers si cal. Només el plantejament de la idea fa que les nostres botes gairebé no toquin a terra fins arribar al cotxe… L’excursió és molt maca i val la pena. De ben segur que la repetirem però tornant pel cantó de Vielha completant així la travessa.
PENJATS PER L'ARAN 
Un blog molt bonic on hi pots passar estones gaudin d’unes montanyes que heu disfrutat pujant i nosaltres algunes també, i més que en pujarem.
Records i arreveure.
Gràcies pel comentari. Segur que en farem més. Ja la preparem!!