Liat des de Còth de Varredós

Durada: Unes 5 hores d’anada i tornada

Distància: uns 15 Km. d’anada i tornada

Època: Estiu

Desnivell: Uns 350  mts.

 Dificultat: Baixa

Descripció:

Sortim en cotxe direcció coll de Varradós. Travessem Bagergue i agafem la pista passant per Borda de Lana. El matí és molt fresc però tot fa pensar que amb el dia tant clar i de ple estiu, farà calor. De tota manera anem ben equipats, l’excursió és llarga i ens ocuparà tot el dia. Qui sap si es girarà el temps.

Anem darrera un cotxe que ens ha passat davant travessant Bagerge. Ja ens va bé perquè sembla que coneixen bé la pista forestal que porta fins el Còth de Varredós, lloc on hem de deixar el cotxe i agafar el GR-211.  Després d’uns quants kilometres de pista, ells aparquen i nosaltres també. Ens saludem. També porten nens i més petits que els nostres però els grans, que semblen els avis, es veuen gent experimentada en la muntanya.

Després de dubtar una mica i travessar un prat amb mulleres i rierols entremig de bestiar, trobem un corriol paral·lel a la pista primer i en direcció nord-est després que va agafant forma de sender. Ja anem trobant alguna marca blanca i vermella que ens dona la certesa que estem en la pista bona.

El dia és clar, molt clar . Veiem ja davant nostre l’imponent Mouberme a l’altra banda del Plan de Tor. El GR segueix el llom de la muntanya a mitja alçada i la vista i el pas comencen a ser aeris i espectaculars. Portem caminant una bona estona, fem alguna foto i ens refresquem la gola.

Anem tornant la guia de la marxa, ara anem davant ara anem darrera de l’altra família. Ens anem saludant i indicant la direcció correcte ja que les fites marcades amb la marca del GR son distants les unes de les altres i els corriols que van avançant en la mateixa direcció fets pel bestiar i la pluja són nombrosos i tant aviat vas pel camí autèntic com algun de paral·lel, a vegades més còmode per a la marxa però que et pot fer desviar.

La llum de primera hora, la verdor de l’herba gemada i la negror de la terra i la pedra de la muntanya donen una intensitat de color que et satura la vista, però és espectacular.

Arribat el punt de baixar cap al Plan de Tor a la base del Mauberme, ens trobem amb un punt un pel delicat. El GR segueix per una riba que apareix tallada, de pas senzill però un pel aeri pel que estem acostumats. Valorem. L’altra família diu que ho aborda. Nosaltres també i al davant. Cap problema. Pas segur i una mà a terra fent tres punts de contacte. A mesura que anem baixant anem sentint-nos segurs i arribem sense més problemes al pla.

Sense seguir el GR, el pla el travessem arranats a la falda esquerra de la muntanya en direcció nord, ja que es humit i negat d’aigua, el travessa el riu Unhòla i ens podem enfangar. Veiem tores blaves, les mirem sense tocar-les i les fotografiem, son precioses… a la vista. Enfilem un tram poc definit, buscant els passos per una carena força dreta però molt fàcil sobre el baixant del riu, que flueix sense excessiva aigua. Veiem perfectament les roques erosionades amb unes espectaculars formes. Farem fotos a la tornada.

Seguim pujant i ja hem anat trobant algunes restes de l’antiga mineria, restes de vies, vagonetes i cables. Veiem ben a prop la pista que voreja l’altra banda de la vall, anem deixant la dreta base del Mauberme enrere i després de travessar el Planhèth deth Pas Estret i veure clarament l’estació meteorològica que totes les guies et posen de referència, connectem novament amb el GR211. Al final del pla enfilem la pujada de la pista, ja menys definida i rampant. Estem cansats, ja hi ha algunes boires però el dia encara és clar i calorós.

Trobem el trencall cap a Liat en el Pas Estret. El seguim sense problemes, trobem la camioneta rovellada que tota guia també posa de referència. Sobta, però hi és. Seguint el camí mes o menys arran de riu, travessant ramats, ara de bens, arribem fins el Horat der Unhòla. Mirant-hi a dins al fons s’hi veu encara alguna glacera. Una estrebada més i arribem a l’Estanh Long de Liat. Aquest darrer tram se’ns ha fet una mica feixuc però ja hi som.

Després d’admirar el paisatge, divisar les restes de les antigues mines, de menjar, refrescar-nos i descansar, decidim emprendre la tornada. Han sortit forces boires i el camí és llarg.

Tronem i anem lleugers. Fem alguna foto allà on havíem pensat, travessem novament el Plan de Tor per enfilar –al revés ara- el pas que abans ens ha fet trontollar. Com que ara ja trona fort i amenaça pluja, passem sí o sí sense pensar-hi massa. Ja som dalt i accelerem, doncs la tormenta ja és les nostres esquenes.

Ens posem els impermeables però anem marxant, esperem que no ens agafi la boira i anem seguint el GR i les marques. No té pèrdua però hem d’anar amb compte. La pluja ara cau a bots i barrals. Anem xops de cap a peus. Anem de pressa de pressa. Ja veiem el cotxe…

Passem entremig del bestiar sense miraments perquè les ganes d’arribar al cotxe son enormes. La petita corre sense protestar. Ja hi som, descarreguem pugem i marxem no sigui que a la pista trobem esllavissades. L’altra família es deuria aixoplugar a la cabana de pastors que hi ha al Planhet del Pas Estret, ja que ells anaven més endarrerits…

Ens ho hem passat de primera. Parem a Bagergue i respirem. Comentem la jugada amb una emoció plena, ens brillen els ulls a tots. Anem cap a casa a fer un bon cafè.

Fotografies