Pic del Portarró (2.736 m.) per la Ribera de Sant Nicolau (Boí)

Durada: de 5 a 6 hores d’anada i tornada.

Època: Estiu i dia clar.

Desnivell: 936 m.

Dificultat: Fàcil.

 Descripció:

Fins a completar colla per fer taxi des de Boí, lloc on surten els tot terreny que et porten durant 11 Km. fins al planell del Sant Esperit, sens hi fan les 10 h. Tardet pel nostre gust però que no hi podem fer-hi res.

Tot i l’hora i el dia molt assolellat, aviat es dissol el petit grup de caminadors que hem pujat. Avancem per la pista travessant el paratge d’Aigüestortes, que entenem clarament perquè és Parc Nacional, doncs la seva bellesa és sublim. Poc a poc i sense pausa anem avançant i passats els Prats d’Aiguadassi identifiquem el trencall del sender cap al collet de Contraix, que malgrat el diminutiu s’intueix dur de pelar. Nosaltres però, seguim per la pista que ens porta en poc temps al Refugi d’Estany Llong (1.985 m.) i tot seguit identifiquem plenament l’estany, el Portarró i el Pic al fons.

Parada tècnica per descansar i admirar la plenitud de la natura. L’estany  i el seu voltant són per gaudir d’un paratge inèdit. Al moment veiem ànecs uns metres enllà, que s’aixequen per posar-se al llac i contràriament al que podíem imaginar, enlloc d’allunyar-se, ens venen a trobar  per ajocar-se als nostres peus i esperar si surt quelcom per picar.

En camí fàcil seguim la pista que ens ha de conduir fins el pas del Portarró d’Espot (2.424 m.). Tot pujant ara veiem l’estany Redó i enfilant la vista al nord identifiquem clarament el Gran Tuc de Colomers, el Pic del Bergús i el Pic de Ratera.

Assolim el pas del Portarró i veiem fàcilment el sender que ens ha de permetre abordar el cim, abans però, reposem i agafem forces. El dia és clar i serè, fresc fins i tot. No  tenim cap pressa més que el neguit d’intentar un cim.

Pugem seguint el sender que de mica en mica es va convertint en multitud de petits corriols que ofereixen moltes possibilitats. Nosaltres anem seguint el que té més fites posades que altres excursionistes han anat definint. Pugem a poc a poc doncs el cansament ens va atacant i la rampa va essent considerable a mesura que ens apropem el cim.

Atansant la cresta veiem al nostre nivell una parella d’àguiles, que amb ales immenses, arrenquen el vol per planejar majestuosament sobre nosaltres tot buscant corrents d’aire que les portin a més alçada. L’espectacle és preciós. Mai l’havíem vist de tant a la vora en plena natura.

Fem cim i avui ens hi instal·lem. El dia ho permet. Una parella francesa també arriba i s’adreça a una altra de les moltes crestes que te aquest pic. La part nord és tallada i cal vigilar. Divisem la plenitud del panorama tot identificant valls, estanys i cims. Baixem pel mateix camí.

Ara l’estany Llong ja sembla platja i els nostres ànecs de ben segur que han tingut oferiments, d’aquí que es domestiquen. Arribem al taxi cansats, hem baixat lleugers i el camí no ha estat curt. Baixem tot conversant amb la taxista, doncs ens ha tocat al davant i ens permet mantenir canvis d’impressions sobre això i allò… un dia magnífic de família.

Fotografies.