Durada: Unes 5 h. 45 min.
Època: Estiu i dia clar.
Dia: 29/06/2013
Desnivell: Uns 1.260 m. de pujada i de baixada.
Distancia: Uns 16,5 Km.
Dificultat: Fàcil. Excursió llarga
Descripció:
Fa 10 dies de la riuada. Després d’haver vist les conseqüències en algunes parts de la Vall, la primera impressió és de desànim. La natura té aquesta força desproporcionada que a voltes fa mal, però l’encant dels seus pobles i muntanyes segueixen presents i la força de voluntat i la dignitat de les persones farà sens dubte, que els aranesos es refacin i revinguin novament les excel·lents instal·lacions turístiques per gaudir d’aquests paratges inèdits.
El dia és brillant i clar. Els colors verds i saturats, la vegetació exultant i l’aigua brolla d’arreu. Aparquem a Betren. Enfilem la pista per endinsar-nos en el frondós bosc de Betren, entre avets gegants, faigs, avellaners i un terra ple de molsa i matolls; entre mig, prats florits tenyits de groc i violeta. La veritat és que la combinació de llum i color, solitud, silenci i brisa suau i fresca et porta a una bucòlica sensació de benestar.
De mica en mica però i a mesura que ens endinsem al sender del bosc, la pujada es constant i sense pausa, sort que anem resguardats a l’ombra i en ambient fresc que ens porta fins a l’alçada d’Arroca des Nau Horats (1.422 m.). Al sortir del sender per atansar la pista s’obre una perspectiva fantàstica de muntanyes de la Vall de l’Arriu Nere.
Seguim la pista forestal que puja serpentejant i suau fins a Era Tuca, punt on encara es conserva ferralla i pegots de ciment de l’antiga estació més o menys a la cota 1.600. Enfilem ara la pala herbosa i seguint sempre els antics remuntadors que sense pèrdua i amb pujada força pendent ens menen fins al final del nostre recorregut. Era Cauva, magnifiques vistes sobre l’Aneto, la Forcanada, Molieres, i ben a prop Tuc de Horno, Tuc de Montanero, Tuc del Port de Vielha. I al Nord Mauberme, Montlude, Muntanha Uishèra…
La baixada fàcil i reconfortant, després de buscar bona ombra per fer l’entrepà anem desfilant per la pista forestal fins desviar-nos des del Bosc de Betren cap al GR-211.1 que ens permet arribar a Vielha pel curs de l’Arriu Nere que baixa ràpid i amb gran brogit d’aigua.
Aprofitem per refrescar-nos amb una clara prop de la l’Església. Ens serveix un conegut guia que ens diu ‘com vedetz era val?’
PENJATS PER L'ARAN 
gràcies!!