Tot i ser agost, no és habitual que faci tanta calor. Aquest any l’onada de calor ha arribat a la Vall d’Aran i durant uns dies la temperatura s’ha enfilat de forma exagerada.
Per tal de prendre la fresca, un bon grup hem decidit anar a sopar a Montgarri. Tothom ho ha trobat bé i en poc menys d’una hora som al Pla de Beret on deixem els cotxes, disposats a anar caminant fins al Santuari. Ara són a prop de les vuit del vespre, el sol es força baix i els colors del paisatge a aquesta hora són espectaculars. Ho tenim tot a punt, fins i tot els frontals, ja que de tornada serà negre nit.
El camí de Montgarri és sempre una delícia i aquesta vegada té l’atractiu de fer-lo de nit.
Ens coneixem tan el camí, que encara no en una hora hem arribat, no hi ha gent, només uns pocs que fan nit al refugi i d’altres que hi ha baixat a sopar (en cotxe però). Nosaltres també ens disposem a sopar, a la fresca i aprofitant la llum del refugi. En un no rés se’ns fan les onze de la nit i tot i que el cel es ben serè com que hi ha lluna nova, es negre nit i imprescindiblement ens hem de posar els frontals i fer ús dels lots que portem tot començant el camí de tornada.
Primer i pel respecte que imposa la foscor anem tots ben agrupadets, en mica en mica però tots frueixen del camí a la seva manera, uns parlant i conversant, d’altres admirant la bellesa del cel on els estels es compten a mils, algú, més expert s’atreveix a identificar constel·lacions, estels i nebuloses, d’altres prefereixen pujar en solitud i gaudir de la immensitat de l’entorn.
Prop de la Cabana d’Es Cavau comencem a tenir la companyia del bestiar que hi fa nit, vedells i cavalls que es sorprenen que a aquella hora hi hagi un grup “d’emprenyadors” que els pertorba el descans. Passem discretament, apagant alguns frontals i mirant de fer el menor soroll possible. Ens sap una mica de greu.
En un no rés arribem, de nou al Pla de Beret, ara si tots amb el polar, feia dies que no ens el posàvem.
Magnífica experiència.
PENJATS PER L'ARAN 