Durada: Unes 4,5 h.
Època: hivern i bon temps. (2/1/2014)
Desnivell: Uns 600 m. de pujada i de baixada.
Distancia: Uns 9,25 Km.
Dificultat: Fàcil.
Descripció:
Arribar al Pla d’Orri per aquestes dates, qualsevol que conegui l’entorn sap que és posar-se a la filera de mils d’esquiadors que com formigues arrenglerades acudeixen als remuntadors de l’estació. Nosaltres però entremig som la nota discordant: motxilles i raquetes a l’esquena ens dirigim cap a la neu fugint d’aglomeracions.
Passem per davant del concorregut abans Pàrrec d’Orri ara Moët-Chandon Winter Lounge, on els esquiadors de pista recalen per refer-se. Nosaltres a la nostra emboquem la suau pala inicial seguint la banda dreta del torrent de l’Arriu Malo que condueix fins el primer llac, l’Estanh de Bacivèr a la cota 2.150m.
Abundant neu durant tot el camí fins el llac, algunes traces el travessem pel mig, nosaltres valorem i continuem enfilant amunt però seguint el torrent de desaigua dels llacs del Rosari per la banda esquerra. Seguim traces i ara canviem de banda del torrent, per enfilar-nos per una pala que porta directament als llacs, inèdita per a nosaltres i que regala unes magnifiques vistes sobre Beret, la Val d’Aran i una fondalada decorativa de muntanyes a l’Aragó, presidides per l’Aneto. La quantitat de neu és fantàstica i tot divisar algunes cornises que no hem de passar en les sinuoses formes dels perfils de la muntanya, no hi ha perill, hem consultat butlletí d’allaus i hem contrastat l’exposició del terreny.
Arribem a una balconada sobre els llacs del Rosari, amb compte i trepitjant neu segura divisem la majestuositat del Circ de Bacivèr, on s’hi divisa la gran esplanada sobre la que s’hi intueixen els grans llacs, al fons el Tuc del Rosari, el Tuc de Marimanha, el Tuc dera Llança a l’Oest i a l’Est el Tuc de Bacivèr, on s’hi perfilen alguns esquiadors de muntanya que arriben a curullar-lo.
Solitàriament obrim nova traça vorejant pel desaigua del llac occidental del Rosari. El gruix de neu es impressionant. Avancem per arribar a trobar el camí d’estiu, però no hi traces més que les nostres que anem dibuixant sobre la neu. Amb cura l’anem perfilant fins arribar novament a la traça emprada fins a mitja pujada.
Novament a l’alçada del primer llac, ara ens sadollem la set i la gana. Ens sorprèn tant poca concurrència en aquesta zona tant propera a l’estació, alguns esquiadors de forapista per la banda d’Escornacrabes i alguns esquiadors de muntanya pujant cap al Tuc de Bacivèr.
Baixem lleugers i jugant entre els baixants de neu copiosa i abundant. El dia és assolellat i plàcid, no fa fred i la neu es bona per progressar. Travessem novament la zona de remuntadors a Orri fins arribar a l’aparcament amb la satisfacció d’haver descobert una alternativa per arribar als llacs del Rosari, i una traça per arribar fins el coll de Bacivèr que ens hem promès abordar algun dia amb més temps.
PENJATS PER L'ARAN 