Banyada al llac de Baciver

Un dia a la tarda d’estiu i davant la calor que feia i la prevista per l’endemà, un grup de nois i noies, vàrem decidir anar-nos a banyar al llac de Baciver. Així que vam quedar l’endemà, ben d’hora, per anar-hi.

A les vuit del matí vàrem sortir del poble de Gessa pel camí que porta al poble d’Unha. Aquest camí està situat a la part superior del poble, just al capdamunt de la pujada de les escoles. Vam sortir bastant d’hora ja que d’aquesta manera es podia aprofitar la poca estona de frescor del dia que ens quedava abans de que el sol arribés al punt més alt.

Un cop haguérem arribat a Unha, van aprofitar per beure aigua els pocs que ja tenien set. Després d’això vàrem reprendre el camí.

Normalment, l’arribada fins al pla de Beret es fa passant per el poble de Bagergue i després agafant la pista forestal, ja que aquest és el camí més fàcil i marcat. Tot i així, nosaltres vam agafar una drecera la qual es troba entremig dels pobles d’Unha i de Salardú. Aquesta, passava per un camí bastant ombrívol, amb herba força alta i envoltat d’avellaners que delimitaven el camí.

Després de pocs minuts de caminar per aquell pas, vam anar a fer cap a un prat, aquest ja descobert, i per tant, hi tocava més el sol. Era un prat amb herba alta i alguns cards que punxaven a les cames dels qui anaven amb pantalons curts. L’ascensió del prat, és més aviat fàcil i perdre’s-hi és difícil. El final del prat porta a un camí, on hi ha una gran antena que és totalment visible des de alguns pobles del Naut. El camí s’ajunta amb la pista forestal un cop havent caminat quatre passes més, i per tant ja estàs incorporat al camí normal de nou.

Un cop a la pista és tan senzill com anar-la seguint fins a arribar al principi del pla de Beret on hi neix el riu Garona.

Quan vam arribar, vàrem aprofitar per beure una mica d’aigua, i la gent que volgués reomplir la cantimplora, ho podia fer des de el naixement del Garona mateix, un petit recinte envoltat de tanques perquè el bestiar no hi passi, però totalment accessible per a les persones.

Després d’haver descansat, ens vam dirigir cap al pla d’Orri i iniciarem la pujada al llac, el qual ens ocupà uns tres quarts d’hora arribar-hi. És un camí que no té pèrdua i no presenta cap dificultat de tal manera que es possible arribar-hi fàcilment.

Arribant dalt cap allà a tres quarts de dotze, vàrem descansar una estona i  els qui volguéssim vam poder banyar-nos al llac. Cal dir que l’aigua era freda i ficar-se a dins tallava la respiració. El terra del llac era ple de llot, fet que pot incomodar a algunes persones.

Un cop havent dinat, jugat, banyat i descansat, vàrem iniciar el retorn cap a casa.

 Aquesta activitat es pot realitzar des de diferents pobles o localitzacions, per exemple des de el pla d’Orri directament.