Durada: Unes 4 hores i mitja.
Època: hivern i pista nevada des de Gessa.
Dia: 29/12/2014
Distància: Uns 14 Km.
Desnivell: uns 580 m. de pujada acumulada 
i els mateixos de baixada.
Dificultat: Fàcil.
Descripció:
El dia es radiant… però uns -8°C i observant les puntes dels cims la fumassola de neu que aixeca el Torb ens fa pensar que avui hem de fer quelcom sense enredar-nos. La carretera en direcció a l’estació plena de cotxes…però mal dia per esquiar.
Sortim de Gessa, després d’una magnifica nevada de gairebé 48h nevant en un ambient gèlid però d’un dia a la Vall serè com un mirall. Amb les raquetes posades des del final del C/Major enfilem travessant la carretera sota el pont i travessant el riu en direcció al bosc de Montromies.
El bosc es va convertint a mesura que guanyem alçada en un magnífic avetar que es travessat per una pista forestal, avui amb més de mig metre de neu que ens fa treballar de valent per anar obrint traça, ja que sorpresivament encara no hi ha passat ningú passat el primer kilòmetre.
La història no es especialment fantàstica, doncs el repte és serpentejar per una pista d’uns llargs de kilòmetre en kilòmetre i amb el repte d’anar fent traça. No ens aventurem amb dreceres, doncs el bosc és dret i acumula avui ingents gruixos de neu.
L’encant rau en l’espectacularitat dels avets curulls de neu, el so del cruixir de les nostres raquetes sobre una neu pols verge a la gèlida temperatura d’avui, i… la sovint passada de cabirols d’una part del bosc a l’altre, observant-nos i fugint de la nostra proximitat.
A mesura que guanyem alçada anem tenint més vista entre mig dels arbres fins arribar al replà de la Cabana de Montromies, on arribem seguits d’un grup d’esquiadors de muntanya que ens han anat seguint. Comentem i valorem nosaltres (com ells) decidim descansar i donar per bona l’aventura fins aquí. Ens aventurem a voltejar pel replà d’arran de la cabana, però el gruix de neu és una passada!
La vista no és especialment espectacular, la gràcia està el paratge proper, els avets folrats de neu, la claror brillant del dia i el saber mantenir la temperatura del cos! Mengem els entrepans, doncs hem gastat de valent perquè gairebé ens ha ocupat 3h arribar fins aquí.
Per sort al baixada la fem ràpida doncs seguint la traça ara tot és ràpid, doncs la neu està ben trepitjada. Fem fotos de Gessa, del Pui d’Unha, de Baquira, del Tuc dera Pincela… Arribem a Gessa i encara fotografiem a la plaça de l’Església els canelobres de gel impressionants que pengen de les teulades. Una matinal de raquetes molt freda però de sensacions molt agradables i amb fotografies fantàstiques.
PENJATS PER L'ARAN 