Època: Estiu
Dia: 12/08/2011
Desnivell: 1.025 m de pujada i 1.073 de baixada
Dificultat: Fàcil
Descripció:
Avui és un dia d’excursió amb un nombrós grup. Hem quedat amb dues famílies més per anar a pujar al Tuc de Salana. En total som tretze, un bon grup. Per alguns dels més petits, aquest és el seu primer gran cim. De fet pujar al Tuc de Salana, tot i la seva facilitat i modesta alçada, sempre et dóna la sensació s’això, de pujar un gran cim.
Pujar el Tuc de Salana es pot fer des de diferents punts de partida. Nosaltres optem aquesta vegada partir del punt habitual de sortida des de poc abans de Banhs de Tredòs, però si que definim la tornada per un altre lloc, passant per Colomers i així completar una circular que sempre s’agraeix.
Sortim a les vuit del matí en direcció a Banhs de Tredòs i deixem els cotxes poc abans d’arribar-hi, a prop de la Borda de Lacreu, a una banda de la carretera i mirant que no facin nosa en la mesura que abança el dia. El dia és molt clar i serè i a la vegada força fresc per ser en ple agost. Ja ens va bé però que faci fresca ja que sempre fa més agradable la pujada.
Comencem a caminar endinsant-nos en el prat humit per la pluja del dia anterior i que ens deixa els baixos dels pantalons ben mullats des de bon principi. Ens enfilem seguint el trorrent que baixa de la Coma de Montaner intentant trobar el PR-111 que ens ha de conduir fins a trobar la pista que queda sota el cim. Al començament el PR està poc marcat i costa una mica trobar-lo però en la mesura que pujem entre l’herba ja l’identifiquem. En poca estona ens endinsem al bosc que prácticamente no deixarem fins al creuament amb la pista. El camí comença a pujar fort i tots adaptem el ritme al nombrós grup. Com que som bona colla i hi ha canalla, no es deixa de parlar en tot moment. Pel camí, veiem ja el nostre objectiu.
Assolim el creuament amb la pista que uneix Valarties amb Aiguamòg i des de les qual ja tenim unes boniques pistes d’alta muntanya amb el massís del Montardo just al davant. També davant nostre també la cara nord del Tuc de Salana.
Ara pujem pel sender que ens porta cap al Pletiu de Salana on busquem un racó amb hombra per reposar, menjar quelcom i beure una mica abans de pujar fins dalt. Des del Pletiu de Salana es segueix costa amunt entre herba i roques tot pujant els primers nivells de la carena entremig encara de petits avets.
Anem enfilant sense dubtar massa, resseguint la carena nord-oest, anem reposant ja que puja força dreta, i sense adonar-nos-en compte els joves del grup ja són dalt. En poca estona tots arribem. Els més petits estan contents d’haver assolit un cim i per a ells és una gran fita.
Des de dalt magnífiques vistes a Colomers, Tuc de Ratera, Gran Tuc de Colomers, tenim al front el llac de Saslòses i el massís del Montardo i la profunditat de la Serra de Rius sembla que ens condueixi directament a massís de l’Aneto.
Estem una bona estona dalt del cim i tothom hi diu la seva, fem les fotografies de grup i intentem visualitzar el camí de tornada; baixant per la carena herbosa del cim en dirección Sud ens sembla que hem de fer cap a trobar el GR-11 just al seu pas pel Còth de Ribereta.
El sender s’evidencia en el llom herbòs del cim per on decidim baixar i continuar fins a trobar el GR. La baixada és molt suau i agradable pel propi entorn d’alta muntanya. Arribem al Coth de la Ribereta i agafem el GR-11, girant a l’esquerra i en dirección a Colomers. Des del Coth de la Ribereta veiem ja el Llac Major de Colomers i el refugi de Colomers. El GR-11, ara en baixada, s’endinsa al bosc en pendent una mica aèria, però ben dissimulada pels arbres.
Arribem a Colomers i per sorpresa nostre hi ha molt poca gent, cosa poc habitual en ple més d’agost. Busquem un raconet per dinar amb vistes al màgnific Llac de Colomers . Dinem, reposem, comentem, juguem,… i decidim baixar pel sender que passant per l’Estany dera Lossa ens porta en poca estona a la pista de tornada a Banhs de Tredós que hi arribem seguint el sender marcat que passa pel Pletiu dera Montanheta.
Arribem als cotxes i ens felicitem de l’èxit de l’excursió en tots els sentits, grup excepcional, excursió d’alta muntanya, vistes fantàstiques i hem fet un cim. Una excursió circular rodona!!
Hola:
La taché en junio del 2009 también con una circular pero más corta que la vuestra no se me ocurrió llegar hasta los refugios, me gusta como os ha quedado aunque tenga un par de kilómetros de más. El caso es que desde el inicio de la borda Lacreu seguí unas marcas equivocadas y tiré por “lo tieso” en mitad del bosque, vaya tela, parecía “el último superviviente” luego vino el relax subiendo por “la normal” arriba infinidad de insectos me estaban esperando, en abril del 2010 repetí con esquís de travesía fue una jornada más placentera sobre todo llegando la hora del descenso.
Bueno no sé porque escribo esto quizás porque me habéis recordar que esa montaña siempre “está viva”, Me guardo el track.
Hoy no hay puntillas, felicitaros por la conquista y en especial a los pequeños por tachar esta gran montaña, pero también hoy me quedo con una reflexión y es que en una sosegada lectura del “track” resulta sospechoso ese par de vueltas que dáis, esos 15 minutos de tardanza, justo, justo, en la parada de los taxis, uhmmm…
1saludo,
Hola Nudels
Gracias por el comentario. Siendo sinceros, hemos de decir que nos inspiramos en tu track.
La diseñamos junto con unos amigos con niños más pequeños que no habian subido al Salana y se nos ocurrió llegar a Colomers por el Coll de Ribereta que ya habiamos pasado en una travesia des de Loseron hasta Colomers.
Dos aclaraciones:
-Si te fijas al inicio del trach hay un intento de ir a buscar la zona de bosque menos mal que nos acordamos de tus comentarios en la crónica de tu blog. De hecho la primera vez que pasamos por este bosque nos perdimos bajando.
-Los quince minutos en la parada de taxi en Colomers, fueron debido a que casualmente, encontramos a unos amigos que finalizaban Los Carros de Foc y les dedicamos un tiempo mientras esperaban su taxi. Todo nuestro grupo bajo por el sendero hasta Banhs de Tredòs.
En la excursión solo vimos un par de marmotas en el GR llegando a Colomers. Ya vendran los “cabirols”
1saludo