Durada: Unes dues hores i tres quarts.
Època: inici primavera.
Dia: 30/3/2013
Desnivell: uns 450 m. de pujada i 450 m. de baixada.
Altitud mín: 1.850 m., màx: 2.250 m.
Distància: 5,5 Km.
Dificultat: Fàcil.
Descripció:
Amb previsió de temps força variable i risc 3 d’allaus a cotes mitges per la humitat de la neu, decidim amb uns bons amics fer aquesta senzilla però encantadora ruta circular passant pel cim del Tuc de Miei (2.250m.). Uns amb raquetes i d’altres amb esquís de muntanya.
Encarem directament, tota la colla, la pala Nord-Oest del Tuc de Miei i tot fent esses sense pressa i sense pausa, anem pujant en disciplinada carrilera tots plegats en mig de la boira i la suau nevada que cada vegada va intensificant.
A mesura que ens acostem a la part alta, el vent aixeca neu i dificulta la visibilitat del relleu però amb bona ajuda del “gps” ens atrevim a arribar fins dalt. L’ambient és força hivernal i la visibilitat bastant dolenta però la veritat és que ens ho passem molt bé tots plegats i l’un per l’altre ens anem animant fins arribar a dalt al cim.
Ara baixem i els que anem amb raquetes anem a buscar la vessant Nord-Est del cim i anem baixant per la carena enmig d’uns amuntegaments de neu nova impressionants que ens colguen, a voltes, totes les cames. Els de la colla que porten esquís ens segueixen fins que a mitja muntanya viren per pendents més ràpides, nosaltres anem descendint fins a l’alçada de la cabana de Gessa i allà agafem una traça recte que ens mena directament al pàrquing enmig d’una espessa boira i nevisquejant fins a quedar tots enfarinats.
Ens ho em passat molt bé en colla, els uns als altres ens hem encoratjat fins arribar a tancar aquesta circular que ens ha fet gaudir d’allò més de la neu, de la muntanya i de l’exuberant natura de la Val d’Aran.
PENJATS PER L'ARAN 