Durada: Unes 5,5 h.
Època: primavera i bon temps. (17/04/2014)
Desnivell: Uns 740 m. de pujada i de baixada.
Distancia: Uns 17 Km.
Dificultat: Molt fàcil.
Descripció:
És el nostre primer dia de vacances a la Vall d’Aran aquesta Setmana Santa i per un compromís no disposem de cotxe per desplaçar-nos. No ens compliquem la vida i a la Vall d’Aran sempre és fàcil trobar una alternativa per fer quelcom per la muntanya. Decidim doncs arribar fins al Pla d’Orri sortint caminant directament des de Gessa.
A primera hora del matí ens carreguem les motxilles i les raquetes per si de cas fan falta i agafem el Camin Reiau en direcció a Unha. Travessem el poble fins anar a trobar el GR-211 que puja cap a Bagergue. En aquest tram, el GR es un preciòs sender que puja dins del bosc, acompanyat en tot moment pel Riu Unhòla donant-li una sensació de frescor sensacional.
Per l’època que som i just en ple desgel, el sender s’ha convertit en un rierol que fa que ens anem entretenint per trobar en tot moment el pas més adequat, a trams però, ens veiem obligats a mullar-nos una mica els peus.
Arribem a Bagergue just per sota l’església de Sant Feliu i reseguim una mica la carretera per anar a trobar de nou el GR just en el punt on s’agafa la pista que va cap a Era Lana. Ara el sense puja suau i sense pèrdua seguint el barranc de Campaliàs, fins que aquest es converteix en pista que sense pèrdua porta fins el Pla de Beret.
El camí és agraït, no presenta cap dificultat, tret que en un punt s’ha de creuar la carretera que puja cap el Pla de Beret on cal anar en compte. El camí et regala unes vistes fantàstiques sobre la Vall d’Aran, la de Ruda, la d’Aiguamòg i la d’Unhòla, així com sobre les muntanyes del Circ de Colomers i l’Aneto.
Just abans d’arribar a la Cabana dels Uelh deth Garona trobem neu i dubtem si posar-nos les raquetes o no, decidim continuar sense elles, però és en aquest punt on el desgel de l’època ens presenta una petita dificultat en haver de creuar un torrent per on brolla l’aigua considerablement. Ens hem d’enfilar fins pràcticament anar a trobar la carretera per poder passar, però en un no rés arribem al Pla d’Orri.
El dia és fantàstic i no hi ha ningú. Ens assentem en unes roques, bevem i ens estem una estona gaudint del paratge.
Decidim tornar per la carretera per anar a veure un mirador sobre la Vall d’Aran (Era Roqueta) que sempre diem que ens hi pararem però no ho fem mai. Una mica més avall agafem de nou el GR i ens parem a dinar sobre l’antena des d’on tenim unes vistes fantàstiques.
Havent dinat decidim que ens pararem a fer un cafè a Bagergue i directes de nou cap a casa.
Una bona caminada que ha donat sortida a la manca de cotxe. Nosaltres l’hem feta sense pràcticament trobar neu fins a tocar al Pla d’Orri. A ple hivern però i amb neu cal tenir en compte el perill d’allaus i consultar el butlletí del Consell General d’Aran.
PENJATS PER L'ARAN 