Durada: Unes tres hores
Època: Estiu
Dia: 21/07/2012
Desnivell: uns 668 m.
Altitud mín: 736 m., màx: 1.372 m.
Distància: 9 Km.
Dificultat: Fàcil.
Descripció:
Ens llevem sabent que el temps no acompanyarà; les previsions són de boira i ruixats i per tant no es recomana anar fer quelcom per les muntanyes. La Vall d’Aran però sempre ofereix recursos interessants i hem previst fer un recorregut pels pobles del Baish Aran; recorregut que ja havíem fet uns anys enrere i ens havia agradat molt.
Deixem el cotxe a la carretera al peu del trencall que va cap a Es Bordes, ens abriguem, ja que el dia és fresc i boirós. La boira a la Vall d’Aran sempre dóna al paisatge un caràcter especial en formes i colors amb un verd que va canviant d’intensitat segons com es desplaça la boira.
Agafem el sender que surt just a l’altra banda de carretera i que enfila suament per arribar en un no rés al poble de Benós on donem un tomb pels seus carrers i ens apropem a l’església de Sant Joan. Reprenem de nou el camí per agafar ara el sender de petit recorregut PR-114 en direcció cap a Arres de Jos. El dia és fresc i el sender transcórrer per un bosc d’avellaners ben atapeït tot i que en algun tram la boira el travessa donant-li uns colors espectaculars.
Anem pujant suament fins a arribar a un encreuament on tenim l’opció de continuar en el PR cap a la dreta i pujar directament fins a Vilamòs. Optem però per seguir recte i agafar en aquest punt el sender de gran recorregut GR-211 cap a Arres de Jos. El sender, sense deixar de fer-ho puja suau fins just abans d’arribar a la població on la pendent es fa una mica més dreta. El sender ens ofereix a trams unes vistes magnífiques sobre els boscos de sota el Sarrat d’Entecada, Sarrat que l’estiu passat vàrem fer en part i que aquest estiu volem fer de nou anant des del Coll de Baretja fins el Tuc d’Era Entecada.
En poca estona veiem l’església de Sant Joan que presideix al nord el poble. Passegem pels seus carrers i gaudim de la calma que el dia ens ofereix per enfilar seguint el GR cap a l’església de Sant Joan; i en poca estona arribem a Arres de Sus, on la seva església és venerada per Sant Pere. Tot pujant pel GR esquivem un gos que ens borda de forma insistent i que pel que sembla no li caiem en gràcia. Tots coincidim que és el mateix gos que ens va bordar de camí a la Muntanya d’Uishera ara fa poc més d’un any.
Ara ja de baixada continuem en el GR que ens ha de portar a Vilamòs. Ens entretenim agafant alguns pinetells arran de camí que de ben segur que fregidets amb all i julivert seran boníssims. A estones sembla que el dia es vol aclarir i la boira deixa passar algun raig de sol. Quedem sorpresos de la gran invasió d’altes falgueres a banda i banda de camí. Arribem a Vilamòs i donem una volta pels seus carrers. Vilamòs és dels pobles de la Vall d’Aran que més ens agrada, potser per què ha sabut conservar l’arquitectura tradicional de la Vall; té racons excepcionals, un d’ells el del safareig comú on aprofitem per beure aigua; ens arribem al seu carrer major per fruir de les magnífiques vistes sobre l’Artiga de Lin, visitem la seva església i seiem una estona en un banc tot entretenint la gana de dinar. Si mai hi aneu us recomanem també visitar la Casa Joanchiquet, prototip de casa tradicional aranesa.
Decidim ara continuar el nostre camí de nou pel GR de baixada cap a Begós i com que es fa tard per dinar, fem un breu recorregut pels seus carrers per seguir per un tram de carretera i llavors per sender fins a Benós i de nou a Es Bordes on decidim dinar-hi.
En definitiva, un plàcid i excepcional recorregut que ens ha permès gaudir de l’arquitectura més tradicional de la Vall, amb bolets inclosos.
PENJATS PER L'ARAN 