Tuc Gran de Sendrosa (2.703 m) per Colomers

20141101+Tuc+SendrosaDurada: Unes 5 hores i mitja.

Època: Tardor i dia clar.

Dia: 1/11/2014

Distància: Uns 10 Km.

Desnivell: uns 950 m. de pujada acumulada 20141101+Tuc+Sendrosa+3d1i els mateixos de baixada.

Dificultat: Moderat.

Descripció:

Es el dia de Tots Sants, però l’ambient és  més propi de final d’estiu que de plena tardor, llevat dels colors dels arbres i faldes 20141101+Tuc+Sendrosa+3d2de les muntanyes que per sobre dels dos mil metres rossegen l’ambient. Un dia assolellat i plàcid per provar -per quart intent- arribar al cim del Tuc Gran de Sendrosa.

La primera varem abandonar per neu a partir del coll, la segona per un vent fort també a partir del coll que desaconsellava fer alta muntanya i la tercera, aquest estiu 20141101+Tuc+Sendrosa+3d3passat, per una boira espessa en un ambient gairebé gèlid que feia desdir d’arriscar-se en el tram final, -el nostre estil de fer muntanya, és  més aviat prudent.-

Avui però, el dia acompanya, altra cosa serà les condicions que troben a dalt i si aquesta muntanya està o no al nostre abast, ja que quan l’hem ullat, la cresta d’ascensió sempre sens ha intuït entretinguda per les nostres possibilitats.

Deixem el cotxe aparcat a la base de la pista on comença el sender per accedir cap a la zona del refugi de Colomers, tot i no ser d’hora no hi encara gaire moviment. L’ambient es fresquet però quiet i el cel serè com un mirall.

Enfilem el sender una vegada ens hem equipat. El track d’anada no queda registrat doncs aquesta zona i a primera hora rarament es connecta el gps als satel·lits. De tota manera el sender no té pèrdua. En el primer replà, travessant el pont de fusta, ens dirigim a l’esquerra (a la dreta mena al refugi de Colomers) per un sender ara força fressat que porta fins el desaigua dels Lacs deth Clòto.

Arribant als llacs i a la bifurcació, ens dirigim a l’esquerra novament en direcció Est cap al Còth de Sendrosa. El sender és evident i va encarant sempre en direcció al Tuc Gran de Sendrosa, que es planta davant i sempre present a mesura que es va avançant.

Travessant la zona de les mines abandonades, s’enfila la pala que en mica en mica t’acosta al Coll,  sender senzill que travessa alguna pedrera no gaire complicada. Arribant al Còth de Sendrosa, la perspectiva sobre Colomers, d’on venim, i a l’altra banda, la de Saboredo, és especialment vistosa, doncs es divisa un sens fi de llacs, un a tocar l’altre.

El nostre objectiu avui però, és enfilar la carena de la cara nord del tuc, que amb rajos del Sol de cara comencem amb respecte, doncs la seva aparença escarpada fa assegurar les passades tot i que no hi ha cap exposició especialment delicada.

Recorregut un tram de la carena, decidim deixar les motxilles, doncs el dia és plàcid, el sol i bona temperatura semblen assegurats i sempre s’agraeix anar lleugers de càrrega i tenir mans i cames per anar fent les grimpadetes que requereix aquest cim.

Sempre anem trobant fites i s’agraeixen doncs encara que ja hem dit que no hi ha exposicions delicades, cal anar “al tanto” per anar desfilant el trams segurs, primer per banda Colomers i majoritàriament per banda Saboredo en la part final, fins arribar a un vèrtex evident on hi ha un tronc dret que et dona senyal que estàs en el replà final per fer el cim.

Aquí la vista és fantàstica però acabem de fer els darrers metres còmodament i sense dificultat finalitzant el cim en la seva part més alta. Estem molt i molt contents, doncs ja era l’última oportunitat que ens havíem donat per fer el Tuc Gran de Sendrosa (2.703m) després de successius intents, el primer el mateix dia del 2011 i que la neu ens va desnonar.

Gaudim d’una panoràmica colosal, doncs el dia és brillant i es divisen totes i totes les muntanyes, Monestero, Peguera, Portarró, Bergús, Ratera, Gran Tuc de Colomers, Montardo, al fons Bessiberris, Molieres, Aneto, al Nord Montlude, Armèros, Mauberme, Tuc der Òme, Parros, Barlonguera, Mont Valier, Pica d’Estats, Pica Roja, bla, bla, bla…

Fem fotos i selfies molt emocionats. Arriben ara al vèrtex de l’avantcim una parella francesa que hem deixat el cotxe aparcat al costat, per la mirada que ens fan quan ens creuem, ja es veu que no ens feien aquí dalt. Els saludem però son eixuts.

Nosaltres ara agafem aire i amb cura desfem el pas de tornada, vigilant posar be els peus i sempre palpant roca de bon agafar davallem fins novament el coll. Agafem les motxilles i ens instal·lem a l’ombra per dinar. Els entrepans tenen gust d’èxit i ens van de perles doncs el desgast per a nosaltres ha estat alt.

Baixem avall cap a Colomers novament, arribant al Lac del Clòto de Baish ensopeguem amb un rovelló! Ens entusiasmem però res de res… Desfem el camí fins al cotxe, encara amb força sol i claror tot i que el dia ja és curt a l’època. L’Admirable ambient de tardor del bosc amb la llum de la tarda ens acaba de fer les delícies de l’excursió d’avui. Hem xalat de veritat!

Track.

Fotografies.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s