Durada: Unes 5 h.
Època: hivern i temps variable. (29/12/2013)
Desnivell: Uns 600 m. de pujada i de baixada.
Distancia: Uns 12,6 Km.
Dificultat: Fàcil.
Descripció:
Mentre la carretera està saturada per accedir a les pistes d’esquí, nosaltres avui decidim anar en direcció contraria. Aparquem davant l’esplanada del tradicional Hotel La Tuca i fent equilibris sobre els dos dits de glaç, ens equipem. Botes, polaines, tercera capa, guants, bastons, buff, gorra de llana, ulleres, motxilles… en fi tot el ritual.
Ens posem les raquetes quan enfilem la pista per endinsar-nos en el frondós bosc de Betren, seguim la pista forestal ben nevada (gelada) entre avets gegants, faigs, avellaners despullats per l’hivern; entre mig, prats nevats i trepitjats per qui s’hi ha divertit amb trineus i altres estris. L’ambient és fred però plàcid i tranquil.
Abans d’arribar a les bordes un jove es disposa a “rescatar” el seu 4×4 embarrancat i punt d’esllavissar-se pel pendent. S’en surt .
Desestimem agafar el sender d’hivern ja que la presència de neu és irregular i sense continuïtat, per la pista tot i allargar la caminada 3 Km. la capa de neu és constant i progressem millor, malgrat tot la decisió se’ns converteix en qüestionable ja que més amunt la part de pista que ronda el vessant Nord li falta neu i ens hem de treure les raquetes, per tornar a posar-nos-les a l’alçada d’Arroca des Nau Horats.
Seguim la pista forestal que puja serpentejant i suau fins a Era Tuca, ara si amb molta neu i sortejant algun arbre caigut travessat a la pista. La vista sobre la Vall de l’Arriu Nere és impressionant. Nevada i emboirada ofereix una vista imponent de la Forcanada. Tota la carena del Montpius, Letassi i Moncorbison amb respectables gruixos de neu.
A la cabana coincidim amb tres joves esquiadors, ells continuen, nosaltres ens donem per satisfets fins aquest punt. Nevisqueja, es agradable però la temperatura és baixa. “Jalem” els entrepans tot gaudint del paratge.
Desfem el camí per la pista fins agafar el sender que baixa sotabosc fins retrobar novament la pista forestal. Ara travessem algun prat nevat per fer via i arribem a Betren. Novament al cotxe ens refem i bevem. Una caminada plàcida i fàcil que ens ha relaxat després d’intensos dies fins arribar a aquestes dates de Nadal.
PENJATS PER L'ARAN 