Un bon dia pel matí la mare va anar a despertar a la Maria.
-Maria, desperta’t!!!- digué la mare dolçament.
La Maria va apartar la seva mare amb el braç i es va tornar a adormir.
-Maria!!!- Repetí la mare
-Ja vinc!!!- Respongué mig adormida encara la Maria.
La Maria es va aixecar del llit i va anar a esmorzar.
Quant va haver acabat d’esmorzar va tornar a la seva habitació, ja tenia la roba preparada, es va vestir, es va rentar i va anar a posar-se les botes d’anar a caminar i van pujar al cotxe.
-On anem mama?- Preguntà en Joan que ja estava ansiós per anar a caminar.
-Anem al Tuc de Vielha- respongué.
Quant varen arribar van agafar les motxilles i van començar a caminar.
Després de molta estona de caminar varen veure una pila de roques molt ven col•locades en Joan i la Maria s’hi van acostar.
-És un búnker!- Exclamaren la Maria i en Joan– Podem entrar-hi?!- Preguntaren els dos emocionats.