Durada: Unes 5 hores.
Època: Estiu i bon temps (22/8/2013).
Desnivell: Uns 650 m. acumulats de pujada i altres tants de baixada.
Distancia: Uns 12 Km.
Dificultat: Fàcil.
Descripció:
Una excursió inèdita en tots els sentits: plàcida perquè transcórrer per uns paratges tranquils, boscos frescos i prats amables, singular per les perspectives i vistes que ofereix sobre el Pla de Beret i Baqueira, autèntica perquè transcórrer entre estades 
de bestiar i agraïda perquè acaba amb regust de petit cim quan s’atansa la balconada que s’obre sobre el barranc de Calaumada, just sobre Banhs de Tredós i que obre una perspectiva fantàstica sobre tota la Vall d’Aiguamòg.
Deixem el cotxe prop de Banhs de Tredós (1.700 m.), i avui, fugint de l’excursió 
clàssica de la Vall d’Aiguamòg, ens dirigim en completa direcció Nord, seguint la pista marcada com a PR-111, que és ample i còmoda, fresca al matí i que va pujant suaument sense complicació.
No és concorreguda, doncs aquesta pista connecta la Vall d’Aiguamòg amb la Vall de Ruda, pas muntanyenc que no forma part de cap excursió clàssica de tantes que hi ha per aquesta zona. A la cota 1.900 m aproximadament, ens endinsem al bosc, i seguint corriols i aigüerols sortim al obert i clar Plan de Porera, amb la seva cabana i tot l’estol de bestiar que hi pastura.
Fem una gran vorejada del pla per anar divisant els paratges i recorrent els prats atansant els petits bonys i prominents del terreny. Al Nord el Pla de Beret i les pales de Baqueira, a l’hivern nevades i plenes d’esquiadors, ara de verdor i bestiar.
Virem ara al Sud i ens enfilem fins a la punta més accessible d’Era Muntanheta de Porera (2.226 m.), que permet amb cura arribar a la punta que s’obre al barranc de Calaumada que brinda una inèdita vista sobre tota l’amplitud de la Vall d’Aiguamòg i el Circ de Colomers de fons.
Baixem la pala dreta de la muntanya entre fanals i mates, endinsant-nos sota immensos pins que ens ofereixen bona ombra i estada per dinar, assentats sobre un vell tronc de pi abatut.
Arribem al cotxe sorpresos d’haver explorat una zona en la que no hem trobat a ningú i que havíem mig fet amb raquetes de neu a l’hivern. Avenim que de ben segur que hi tornarem…
PENJATS PER L'ARAN 