Tuc de Salana – 2.483 m.

Durada: 5 hores d’anada i tornada.

Època: Estiu i dia clar.

Desnivell: 683 m.

Dificultat: Baixa. Atenció als trams sense senyalitzar de sota bosc.

Descripció:

Partim de la pista de la Vall d’Aiguamog que surt de Salardú cap a Banys de Tredós. Just abans de Banys de Tredós hi ha la Borda de La Creu que ens queda pujant a mà esquerra. És una borda preciosa amb l’escut occità a la façana. Aquest és el punt de partida després d’haver aparcat bé el cotxe.

Heu d’agafar el PR-111 que surt de l’altra banda de la pista, just davant la borda. No està senyalitzat, només surt en el mapa. Pujant per la coma, travessem alguns tancats de bestiar que, si no es té cura, deixen anar una petita descàrrega elèctrica. Ja un bon troç amunt, anem trobant alguna marca esporàdica blanca i groga que ens senyalitza el PR.

Pugem per la banda dreta del rierol sortejant mulleres que fa que ens enfanguem una mica. Al final de la coma, ens endinsem en el bosc, sempre pendents d’assolir la pista que uneix les valls de Valarties i Aiguamog. Fins aquí, sigui per que ens costa trobar el camí o per que ens enfanguem a l’anar camp a través la caminada no és massa gratificant.

Assolim però, l’esmentada pista i les vistes al massís del Montardo, encara nevat ens meravellen i ens porten a un paisatge d’alta muntanya. Davant nostre la cara nord del Tuc de Salana ja ens promet una altra dimensió de l’excursió i ara sí encarem la pujada cap al Pletiu de Salana tot deixant a banda encara alguns pegots de neu força grans per l’època de l’any.

Arribats al peu del tuc i veient clarament el petit turó que hem d’assolir per abordar la pujada per la carena nord-oest, ens espantem les mosques que ens persegueixen en absència d’altra bestiar.

Al peu del tuc, bevem i piquem quatre fruits secs i xocolata, tenint al front el llac de Saslòses  i el massís del Montardo, la profunditat de la serra de Rius sembla que ens condueixi directament a massís de l’Aneto. Encarem el cim tot pujant els primers nivells de la carena entremig encara de petits avets i roques granítiques no  massa grans.

Anem enfilant sense dubtar massa, resseguint la carena nord-oest, anem reposant ja que puja força dreta, i sense adonar-nos-en compte ja som dalt. La sensació és d’haver fet un bon cim tot i que la cota alta no arriba als 2.500 m.  Estem sols! No ens havia passat encara cap vegada i per tant ens hem d’espavilar per fer la foto de grup.

Passem uns 15’ dalt, però com que la previsió meteorològica era que a la tarda havia de ploure i ja albirem alguna boira darrera Colomers i el pic de la Ratera, decidim tornar avall. Anem pel mateix camí i baixem decidits fins a la pista novament. El temps sembla però que es manté prou bé.

Dubtem entre caminar per la pista fins a Banys de Tredós o travessar el bosc novament fins a baixar per la Coma de Montaner. Ja que és més curt travessem el bosc amb alguna dificultat però per orientar-nos, ja que a trams és espès i sense marques del PR. En algun moment ens penedim de no haver anat per la pista. Al final però arribem al cotxe travessant els Corraus d’Espanya que ens porta de nou fins el punt de partida a la Borda La Creu.

Fotografies

Una resposta a Tuc de Salana – 2.483 m.

  1. Retroenllaç: Tuc de Salana – 2.483 m. | PENJATS PER L'ARAN

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s