Era un dia de final d’estiu. Tot acabava i això m’entristia, però no només a mi, a tots. Tots estàvem estranys, i ens comportàvem com a tals. El meu germà gran era fora, havia anat a passejar, ja que a dintre casa no sabia què fer per entretenir-se. Tot ens semblava avorrit: l’ordinador, les consoles i fins hi tot la televisió on no posaven cap programa que realment valgués la pena mirar.
Fragment del relat “Final d’estiu” (Mar Prats)
Miro el cel i de sobte m’envaeix una gran enyorança dels dies passats als Pirineus, de la frescor de les seves aigües, de l’encant dels seus pobles, de l’esforç de fer un cim, dels bons amics, del cel blau intens i dels seus milers i milers d’estels que hi llueixen cada nit i que sovint et fan sentir petita, molt petita.Cerca
Categories
PENJATS PER L'ARAN 