1a. Jornada: Pontet de Rius –la Restanca– Lac de Rius – Refugi de Conangles
2a. Jornada: Refugi de Conangles – Port de Vielha – Tuc del Port de Vielha – Vielha
Durada: 5 h / 6:45 h
Època: Estiu 1a. jornada amb boira i 2a. jornada dia clar.
Dia: 8 i 9/08/2011
Desnivell: 950 m. de pujada i uns 900 de baixada a la 1a jornada i 1.064 m. de pujada i 1.646 m. de baixada la 2a. jornada.
Dificultat: Amdues parts de la travessa son fàcils. Certes incomoditats per la boira espessa i ploranera.
Descripció:
Havíem decidit fer una travessa per allò de viure més de prop la muntanya i la sempre sorprenent i peculiar relació que s’estableix fent nit en refugi amb gent de pas amb qui comparteixes un estona de repòs. O al menys s’intenta.
Des de Pontet de Rius decidim pujar fins la Restanca amb l’expectativa que potser per sobre dels 2.000 la boira queda sota la vall i podrem fer la ruta inicialment prevista de pujar per Lac de Mar i pujar la collada per anar fins als llacs de Rius. Arribem a la Restanca i l’ambient és propi d’una pel·lícula de fantasia.
Amb prou feines es veu el llac. Travessem per la presa fins el refugi i preguntem com veuen la cosa. Ens treuen del cap anar per Lac de Mar, així que esperem una estona però decidim anar-hi seguint el GR11 per Barranc de Rius. Si primer havíem guanyat +400 m. ara en perdrem més de la meitat però el camí és bastant més curt i de menys desnivell per aquesta ruta.
Entre la boira ploranera, ben tapats i protegits per evitar humitat anem seguint el camí sense problemes però amb cura de no relliscar massa. Quedem bastant xops de peus i cames però l’aventura és l’aventura.
Sense masses problemes però sempre sota la boira arribem al Lac de Rius, sembla que el sol vol treure el cap però no… Descansem i continuem amb marxa molt rellentida ja que d’anar a aquest ritme arribarem al refugi abans de dinar i tot.
Sentim ara soroll d’esquellots i anem marxant entre la boira. De sobte quedem envoltats de bens i més bens. El pastor ens pregunta si hem trobat bestiar esgarriat per on hem pujat. Li diem que no i entre el mar de bens fem via per creuar-les aviat. Ja en el Port de Rius dinem i atansem la Vall de Conangles. Ara força neta de núvols. Anem baixant i fet i fet a primera hora de la tarda arribem al refugi. Ens instal·lem. Bevem un refresc i juguem a l’oca i al parxís. Ens discutim com és de llei quan es juga a aquests jocs “socials”.
Sopem, compartim taula amb uns excursionistes de Madrid que fan la darrera etapa dels “Encantats”. Comentem les jugades i anem a dormir d’hora…molt d’hora.
A les 7:30 del matí ja caminem. Després d’un bon esmorzar hem carregat i amb la fresca anem marxant per la Vall de Barravés en direcció al camí natural del Port de Vielha. Sense problemes anem seguint el camí que ja coneixíem. Ambient ombrívol i fred però un dia radiant de sol i sense núvols. Segur que no passem de 5 ºC durant la pujada.
Ja en el primer búnker ens aturem i retrobem els de Madrid que han parat a descansar i gaudeixen de la imaginacions que evoquen aquests vestigis bèl·lics, entre curiosos i tristos…
Volen fer el Tuc. Els assenyalem quin és i sel’s escapa un “ahora me has matado”. Continuem i ells també. Arribem al Port i comencem a pujar en direcció al cim. Ells també venen i també van cinc. Atansem el cim i a pesar de l’aire fred del Nord el dia és tant clar i assolellat que ens ho passem molt bé fent fotos i identificant muntanyes.
La baixada del primer tram és pedregosa i sinuosa. Cap problema anant en compte i sabent que sempre algun cop de cul toca fer rodolant sobre la pedrera. Després el camí es suavitza i es mou sempre entre prats deliciosos… el dia és fantàstic. A l’arribar a l’alçada de la boca Nord del Túnel el paratge es converteix en bosc, però anem seguint sense problemes el GR211.5 fins arribar a Vielha. Allà ens fem un fer un bocata memorable a Era Xapela…bus i final.
PENJATS PER L'ARAN 
Abusando de la confianza…
Los días de niebla o con nubes baja también contienen su magia, pero en tu última entrega me habías prometido unos “cabirols” y vas y colocas un “macho cabrío” con todo su harem…
Un doble jornada con sabor montañero, felicidades por esa experiencia, pero que tengo varias puntillas sólo te dejaré una, a pesar de que los bunquers no son propiamente de la Guerra Civil sino que se construyeron con posterioridad y nunca se utilizaron, formaron la Línea P o Línea Pérez o Línea Gutierrez (1944-1957) esto la Maria y la seva familia ya lo saben,
tampoco te voy a comentar que dedicas una fotografía al Tuc de Montanèro y no lo citas en el pie de página (precisamente allí perdí una cámara de fotos ¿no la habrás encontrado?), también te habrás dado cuenta que cuando rehabilitaron el camino del Puerto por parte de Caminos Naturales ya vieron el futuro marcaron la A-14, la autovía de Lleida a Vielha, ja, ja, ja.
Bueno que me enrrollo, te felicito por la actividad (hablo en singular pero me dirijo como es lógio a los cinco) y aquí te dejo la puntilla: En algún lugar del texto confundes la Boca N con la S y eso ufff, con un día de niebla intensa, que no era el caso, puede ser terrible.
1saludo,
Hola Nudels
Muchísimas gracias por tus ocurrentes comentarios. No té preocupes por abusar de la confianza, pero nos hemos reido un montón.Para nosotros son una motivación para nuevas entregas. Que presión!!!.
No es un “cabirol”, pero no tiene desperdicio. Entre la niebla nos pareció ver al mismo Belcebú.
Hemos corregido lo de la boca norte, identificado el Tuc de Montanèro (si hubieramos sabido lo de tu cámara de fotos hubiesemos dedicado un tiempo a la búsqueda) y lo de los Bunquers de la Guerra Civil.
Seguimos prometiendo “cabirols”
Muchas gracias y un saludo