Tuc del Rosari de Bacivèr – 2.594 m.

Durada: 5 hores d’anada i tornada.

Època: Estiu i dia clar.

Desnivell: 734 m.

Dificultat: Baixa. Atenció als primers passos per enfilar el cim des de la Collada dels Estanhs del Rosari.

Descripció:

Un matí del primer cap de setmana de juliol, ens llevem després d’haver nevisquejat durant la nit però ara amb sol radiant. Mantenim els plans. Pujarem fins el pla d’Orri ( 1.860 m.) per arribar als llacs del Rosari i si fa bo intentarem el Tuc del Rosari.

Comencem a pujar lleugers seguint el marge esquerra de l’Arriu Malo en direcció SE. Ens coneixem força el camí que està molt ben marcat i amb poc més d’una hora ja som al llac de Bacivèr.  Accedim al llac per la via del desaigua, que ressegueix sempre arran de riu.

La brillantor a contrallum mirant les aigües de llac gairebé enlluernen, doncs el sol ja està força alt, i encara que no és tard, l’època de l’any fa que el Sol pugi ràpid. Reposem i fem alguna foto.

Seguint ara el camí del marge dret del riu que desaigua els llacs del Rosari, en direcció E, enfilem i anem trobant pedaços de neu acabada de caure a la matinada i que regala dels avets que anem sortejant tot seguint el sender. La calor la fon ràpid i ens obsequia amb una fantàstica sensació de frescor i calor a l’hora, que deriva en forta calor a mesura que anem pujant i que anem caminant amb més intensitat.

Arribem en menys de dues hores als estanys del Rosari (2.337 m). Admirem el bell paisatge, comprovem que hi ha les granotes que sempre ens donen distracció, mengem quelcom per reposar forces i enfilem ara el pas de la Collada dels Estanhs del Rosari, que s’assoleix pujant per un sender rampant no massa marcat però fàcil d’intuir en direcció SE entre els dos llacs grans del Rosari.

Pugem ajuntant-nos a un grup d’excursionistes aragonesos que també busquen el mateix objectiu que nosaltres. Assolida la collada ens tapem amb els tallavents, tornem a tocar neu i als 2.500 m. l’aire es fort i viu. Observem el cim. Sembla assequible i ens hi posem. A mesura que anem pujant el sender es menys marcat, seguim un altre grup d’excursionistes que ens passen al davant decidits i marquen el pas. També anem trobant piles de pedres que ens van indicant el camí. I després de passar algun pas amb atenció, ara entre roques grans i directes al cim, assolim el Tuc del Rosari (2.594 m.) El goig és gran, el dia és clar i tranquil en el cim. Gaudim de les vistes cap a la Vall d’Àneu al SE i tots els punts de referència que la Vall d’Aran té tant característics. Baixem per arribar novament als llacs. La petita frissa per caçar granotes, que després d’un parell de manyagues carícies tornarem a deixarem anar…

Fotografies