Circular Prat de Pierro, Refugi Josep M. Blanc, Coll i Pic de Monestero (2.878 m.), Vall de Monestero (2 etapes)

mapa+pierro+monesteroDurada:

1a. Etapa. Unes 3 h. 45 min.

2a Etapa. Unes 6 hores (si fem ascensió al Pic de Monestero i amb descansos)

Època:  Estiu i bon temps (9 i 10/8/2013).

mapa+3dDesnivell:

1a Etapa. Uns 750 m. de pujada i uns 150 de baixada.

2a Etapa. Uns 550 m de pujada (uns 700 m si fem el Pic de Monestero) i uns 1.150 m. de baixada.

Distancia:

1a Etapa. Uns 9,5 Km.

2a Etapa. Uns 14 Km.

Dificultat: Fàcil (Moderat si fem el Pic de Monestero)

Descripció:

1a Etapa. Prat de Pierro – Refugi Josep M. Blanc

Deixem els cotxes aparcats al Prat de Pierro, darrer punt per accedir amb vehicle propi al Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici des d’Espot. Ara encara gratuït però que les darreres notícies d’estiu per la televisió, la necessitat de fer sortir les virolles d’algun lloc o altre ja es parla de cobrar als usuaris del parcs. Males notícies si es confirmen pels assidus…

Anem però al que importa, l’excel·lent travessa parteix seguint la pista forestal en direcció SE i que porta cap al vesant d’Espot i en direcció al Refugi Josep M. Blanc, travessant l’Avetar i el Bosc Negre. La pista és ampla i el bosc preciós.

Amb bon ambient i distensió pròpia de les excursions de grup nombrós (anem 16!) guanyem alçada sempre per la còmode pista forestal, només transitada per un 4×4 característic del Parc que puja al refugi.

Sobre la Vall del Riu Peguera, el camí perd alçada per recórrer plàcidament i  amb impressionant perspectiva la tallada Canal dels Lladres fins arribar amb camí franc fins a l’Estany dels Lladres, unint-se amb el GR-11.20 que puja des d’Espot.

Dinem amb colla, poc a poc i sense presses, fruint de la vista a tort i a dret, i amb l’objectiu posat a arribar al Josep M. Blanc. El dia es fresc però ara la calor es nota, especialment a l’afrontar el darrer tram fins el refugi, que puja per la pista que mena fins la presa de l’Estany Tort de Peguera, que defineix un espectacular paratge que allotja el refugi, i inicia el desaigua d’un immens entramat d’estanys.

El paratge és espectacular i a les cinc de la tarda el temps vira cap temps més propi de tardor que de ple estiu. Fem vida de refugi, jocs de taula els joves, els grans converses de muntanya i temes senzills que ens relaxin, coneixem gent…de Terrassa.

2a Etapa. Refugi Josep M. Blanc – Coll i Pic de Monestero – Vall de Monestero – Prat de Pierro.

A les set en punt capturem des de la finestra del refugi la inèdita sortida del Sol sobre el llac. Ens preparem per la sortida després d’un bon esmorzar de refugi. Contràriament al que preveiem el clima és excepcional: dia brillant i temperatura suau. Carreguem motxilles i avancem.

Voregem l’Estany Negre per la presa i pugem a l’Estany de la Llastra, que passem per una drecera que escurça el pas fins a trobar el sender que puja flanquejant la capçalera de la Vall de Peguera fins arribar a assolir el Coll de Monestero (2.716m.). Arribem bé i amb prou bones condicions tot el grup. Fa un temps excel·lent. Traiem el nas al caient de la banda de Monestero on a la baixada ens espera l’esllavissada terra amb un bon pendent.

Ara però toca decidir Monestero o Peguera. Són dos pics totalment diferents. El Monestero és assequible, amb grimpades de roca segura i algun pas una mica aeri però sense problemes. El Peguera és altra història…

Un grup de la colla intenta el Peguera (bàsicament un excursionista experimentat del grup i la gent jove…) l’altra grup fem el Monestero. Tot acaba bé i es retrobem novament al coll. Carreguem novament les motxilles i avall va!

Anem desfilant el sender molt marcat que forma part de la ruta dels Carros de Foc i fins arribar al fons de la Vall de Monestero. Ara plàcida, verda i recorreguda per aigüestortes que defineixen un paratge excepcional i bucòlic, en ple Parc Nacional.

Arribem al llac de Monestero i a la seva capçalera ens instal·lem per cruspir els pícnics que ens han preparat al refugi. Sempre són una sorpresa. Després descansem al sol però amb brisa fresca tot i ser entrat el migdia. Alguns (bastants) fins i tot trenquen el son…

Baixem fins al refugi Ernest Mallafré, ran de la zona del llac de Sant Maurici. Fem un cafè i baixem lleugers fins a Prat de Pierro on pugem als cotxes novament, felicitant-nos abans per tant entranyable experiència de tots 16. Ja pensem en la ruta de l’any vinent doncs avenim a que s’ha de repetir!

Track

Fotografies: Moltes de les fotografies són fetes per en Joan Huguet

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s