De Pont de Ressèc a Restanca passant pel Port de Caldes.

Durada: 9 hores

Època: Estiu i dia clar.

Desnivell: Uns 1.200 m.

Dificultat: Mitjana

Descripció:

A dos quarts de nou del matí havíem quedat amb un taxi per tal que ens portés per la pista de la Vall de Loseron que parteix des de Pont de Ressèc cap a la Cabana de Loseron.

Com que havíem de fer nit al refugi de la Restanca, cada un de nosaltres portava la seva motxilla ben plena: aigua, impermeable, necesser, xancles, sac per dormir, una muda de roba,….

El taxi ens va deixar a la cruïlla de la pista que enganxa cap a la Cabana de Pruedo (1.800 m.). Havíem acordat que com que l’excursió era llarga, però transcórrer sempre pel GR-11 ben senyalitzat, qui marcaria el ritme de caminar seria la més petita de la colla.

Ajustem les motxilles i una vegada tots a punt per començar, enfilem sense parar, en direcció als Estanys de Moncasau. Arribat a aquest punt, reposem una mica, just el temps de fer alguna fotografia i reprenem de nou la marxa en direcció al Coth de Ribereta (2.338 m.). El camí que enfila per sobre dels llacs de Moncasau és molt bonic i té unes vistes precioses. Des del Coth de la Ribereta veiem ja el Llac Major de Colomers i el refugi de Colomers.

Ara sí, després d’una bona estona caminant i Déu n’hi do del desnivell, parem per mejar i beure una mica.

Ens hem refet i seguim la marxa cap a Colomers. Ara baixem seguint el GR-11 que s’endinsa al bosc en pendent una mica aèria, però ben dissimulada pels arbres. Aquest és un tram que se’ns va fer llarg, més que res per que durant un bon tros el camí va en direcció contrària a Colomers, la nostra propera fita, i tens la sensació que t’allunyés.

A punt d’assolir, de nou, la vista del Llac Major de Colomers, ens avancen tres excursionistes joves amb gambada llarga, però que ens ajuda a confirmar que el camí que seguim és el bo.

Arribem a Colomers (2.138 m.) i passem pel costat del refugi nou, en direcció cap al Port de Caldes (2.568 m.). Ens queda encara un bon tros per enfilar el Port. La petita però, te la motivació d’anar al davant i no vol parar, per tant, tots endavant.

La pujada al port, sense tenir cap dificultat tècnica, és força feixuga doncs per l’hora del dia fa calor i el sol apreta. Pugem en mica en mica, i quan ens sembla que ja arribem trobem els excursionistes que ens han passat; ara ells mengen i nosaltres ens hi afegim, després de saber que la fita que havíem assolit, encara no era el Port de Caldes.

Després de menjar una mica i reposar, reprenem la marxa i ara sí, en poc més d’un quart d’hora assolim el Port de Caldes. Visualitzem perfectament el preciós estany de Monges que ens permet identificar el camí que puja cap al Montardo.

Continuem pel GR, ben senyalitzat i seguint a molts excursionistes que fan els Carros de Foc, travessem entre l’estany del Port de Caldes i l’estany de les Mangades camí d’Olla Crestada on ens sobrevola un trencalòs d’ales immenses.

Ens queda encara pujar el Coll de Crestada (2.475 m.)  que ens ha de portar cap al preciós estany del Cap del Port (2.241 m.) en baixa fàcil però pedregosa. Aquest és un estany que ens agrada molt i ens hi estem una bona estona, ja que el refugi és a prop i l’hora ho permet.

Des de l’estany del Cap del Port, baixem directes a Restanca (2.010 m,). Arribem al refugi cap a dos quarts de sis de la tarda, un pel atordits pel cansament. Acomodem les motxilles i les botes de caminar a l’entrada i ens quedem amb aquells objectes que necessitarem durant l’estada. Ens dutxem, ens canviem i reposem amb vistes al llac de La Restanca tot comentant el camí amb altres excursionistes, entre ells, els tres que hem anat trobant al llarg del dia, que ens diuen: bon registre per anar amb nens.

Tenim reserva feta, cosa que recomanem a l’estiu, ja que els refugis de la zona per formar part dels Carros de Foc, acostumen a estar plens.

Veure pondre el sol davant del llac i envoltat d’un bonic paisatge, compensa tot l’esforç fet.

L’endemà al matí, amb força boira baixem cap a Pont de Ressèc. Pel camí agafem gerds i maduixes que ens serveixen per preparar unes petites postres per dinar.

Fotografies.