Pic de Monestero (2.878 m.) per Vall de Monestero.

Durada: 9 hores i mitja.

Època: Estiu i dia clar.

Desnivell: +1.248 m i (anada per Vall de Monestero) -1.558 m (tornada per Vall de Peguera).

Dificultat: Una mica difícil.

Descripció:

Ens trobem amb el César a les set en punt a l’aparcament d’Espot. Deixem el nostre cotxe i anem amb el seu fins a l’aparcament de Prat de Pierro (1.630 m.), entrada del Parc Nacional.  A trenc d’alba i abans d’aparcar el cotxe i per sorpresa nostre, ens travessen per davant unes daines guiades per un mascle vell de banyes grans i rebuscades.

El César avui és el nostre expert que ens guiarà per una excursió que intuïm una mica difícil per a nosaltres i amb ell tenim un guiatge segur i que ens permet gaudir plenament de la sortida i fer alguna coseta més del que nosaltres sols ens atreviríem.

A poc de caminar atansem l’ermita de Sant Maurici (1.870 m.) on ens refresquem i ens preparem per protegir-nos el cap i els ulls de l’intens sol que el dia apunta i qui ja il·lumina amb intensitat la cresta dels Encantants. El César  aprofita per fer-nos cinc cèntims sobre els devastadors efectes que un allau pot arribar a tenir sobre el bosc.

Pocs metres més amunt i abans d’arribar al llac de Sant Maurici, trenquem en direcció cap al refugi Ernest Mallafré (en honor a l’alpinista que morir per un allau al Monestero en un hivern de mitjans del segle passat) i emboquem la vall als peus dels Encantats per arribar per sender fàcil a les aigüestortes del Prat de Monestero i poc més endavant a l’estany del mateix nom de la vall (2.200 m.).

Travessat el Pletiu de la Coveta i sense més, el nostre patró, argumentant l’anyorança d’un antic sender, enfila per l’obac marge esquerra de la vall sense més, i grimpem en forta pujada entre herbes i punxant fastuca que només els isards deuen agrair i ens  plantem quasi com qui no vol, rere l’Espatlla de Monestero, ara ja a 2.500 m.

Reposem, respirem i roseguem quelcom, i partim novament entre grans blocs de granit que ambienten el paratge d’autèntica alta muntanya i des d’on amb fort contrasol veiem desdibuixat el camí que ens ha de portar fins al coll de Monestero, que a mesura que anem abordant, el granit queda enrere per donar pas a un esllavissat sender de dues passes endavant i una enrere que t’estova de valent abans d’arribar. El César i la petita, naturalment són els que arriben primer a dalt.

A la miranda esquerra del coll el nostre objectiu: el Pic de Monestero, a la miranda dreta el Pic de Peguera, qui sap si objectiu de futur. Després de refer-nos iniciem el cami cap al cim, que passa entre roques de bon agafar i que amb fàcil però curosa grimpada anem devorant. Fem cim, ens felicitem i mengem, foto de grup i identifiquem alguns cims i punts del immens paratge que divisem. A tocar el Peguera i el Saburó i a la llunyania la Pica d’Estats…

Baixem per la vessant Sud-Est del Pic per arribar a unes glaceres que minuts abans era plena d’isards desinsectant-se. La sorpresa per a nosaltres arriba quan el pas es torna més granític i dret fins al punt d’haver d’arrapar-nos novament a la roca per poder tenir nova estabilitat. Intuïm que el nostre amic ens torna a posar a prova… però la superem i ens ho passem d’allò més bé.

La baixada fins Espot és llarga i cansada, ja que el desnivell a superar cara avall és potent (-1.500 m. des del cim). Passem entre els estanys Amagats i Escondits que més o menys ve a ser el mateix, fins arribar a l’estany Negre a on varem agafar el sender que condueix a l’estany Tort amb el refugi J.M.Blanc que el presideix (2.350 m); continuem per embocar una llarga baixada seguint la vall del Peguera fins arribar a Espot sentint una imperiosa necessitat de beure i seure… en definitiva una excursió inolvidable.

Fotografies