Pic d’Amitges (2.851 m.) per Vall de Gerber

Durada: de 6 a 7 hores d’anada i tornada.

Època: Estiu amb alguna nuvolada.

Desnivell: 950 m.

Dificultat: Una mica difícil.

Descripció:

Després d’un primer intent fallit quatre dies abans per culpa d’una boira que es tallava en ganivet en tot el massís de la Bonaigua, avui el dia sembla quelcom millor tot i les bromes de matinada. Són les set del matí i som al pàrquing de la Peülla (1.900 m.). Fidels a la cita nosaltres i el nostre guia, el César, que avui ve acompanyat de l’Àngel.

Visualitzem el recorregut i sortim amb pas lleuger en direcció a la Vall de Gerber, resseguint el sender que ens permet veure la carretera del port de la Bonaigua com si d’un Scalextric es tractés. Assolim ràpidament l’estanyol de Gerber, el llac Petit i finalment deixem enrere el llac de Gerber (2.160 m.).

El dia és fresc tot i ser ple agost, el sol començar a tocar bé a les crestes però les boires que s’aixequen ja dubtem de si s’esvairan o aniran dominant el cel. Assolim el refugi Mataró (2.478 m.) una curiosa capsa metàl·lica de color taronja collada sobre una potent mola de granit que ens avança el tipus de panorama que ens espera en endavant. Ens refresquem i revifem ja que hem pujat força ràpids.

Travessem ara grandiosos blocs de granit que fan avançar lent però amb pas segur, tot i que cal tenir cura, per anar guanyant més alçada en direcció al Còth der Lac Glaçat (2.587 m.). L’atenció posada en el camí rocós i dret ens ha fet passar desapercebut el conjunt de llacs que envolta el refugi, que divisem ara tot mirant enrere com un insignificant punt taronja entre roques.

El cansament ens arriba, el cel no defineix i els nostres guies valoren. Hem d’anar ràpids si volem assolir l’objectiu i tenir clar que si el temps es complica, no ens ha de trobar a la cresta. Enfilem el coll d’Amitges (2.760 m.) que ens permet contemplar el conjunt de llacs del Circ de Saboredo i el Lac Glaçat entre avisos d’alerta d’intrusos de les marmotes i isards que es rebolquen sobre els grans panots de gel.

Deixem motxilles per disposar-nos a abordar el darrer tram, grimpant entre roques de bon agafar, pas curós i salvant el vuits. El César puja els joves, l’Àngel guia els sèniors. Bon equip… Fem el cim, foto de grup i poca cosa més per no temptar més la sort del temps. La vista sobre les agulles, els llacs, el refugi d’Amitges i l’estany de la Ratera és d’una bellesa magnífica. Davant per davant el veí occidental: el tuc de Saboredo que avui no farem, els pics de Basiero, la seva collada seguida dels tres Puis i Xemeneies a l’Est.

Baixem, recuperem motxilles i païm l’adrenalina d’haver curullat Amitges. Seguim avall i ens parem a l’estany de l’Illa, al costat del “Mataró” on ja hi ha arribat una colla de francesos ben equipats que hi dinen.

Continuem la nostra baixada, i ara amb paciència doncs el temps ja no amenaça i ens anem creuant amb els que acaben de començar a migdia a fer l’excursió. Anem ràpids i aviat som baix. Passem ja per l’estanyol de Gerber que està envoltada de gent que busca natura i sentim un “a comeeerrrr !” que per un moment ens tempta de fer-li cas.

Arribem al cotxe i ens felicitem, el temps ens ha  respectat. Decidim rematar-ho amb una beguda al Bar-Refugi d’Àres. Alguns prenen cafè, d’altres gelat i d’altres… una canyeta fresca!

Fotografies.