Durada: Unes 8 hores.
Època: Estiu i bon temps (12/8/2013).
Desnivell: Uns 1.450 m. de pujada i altres tants de baixada pel mateix recorregut.
Distancia: Uns 16,5 Km.
Dificultat: Moderat (no té passos exposats més que el propi cim però el recorregut és llarg amb força desnivell i cal bona orientació)
Descripció:
Arribem a primera hora al petit aparcament a la zona identificada en el mapa com El Callau i que hi ha passat el refugi del Gerdar, que ara torna estar obert. Des d’aquest punt, sota els avets gegants del bosc, l’ambient és fresc i ens hem de posar alguna capa més de roba. Des d’aquí enfilem el camí que està indicat en direcció a l’Estany Negre de Cabanes.
El primer tram és sota un bosc d’avets espectaculars, el sender està ben fresat i marcat amb fites grogues de la zona perifèrica del Parc. Anem pujant amb la frescor i serenor dels primers rajos de sol que amb prou feines es filtren per l’espès bosc digne de pel·lícula èpica segons el nostres fills, de ben segur ple de bolets pels més grans.
Assolim la zona plana i sortim del bosc. Les arestes de les costes que ens envolten ja son plenament solellades i travessem el Pletiu de Cabanes entre herba molt alta fins arribar al pont de fusta que passem sense cap dificultat.
Ens traiem roba, tot i l’ambient fresc la calor del cos ja es fa notar. Agafem la direcció cap a l’Estany Negre que continua pujant ara per sender molt marcat, indicat encara amb marques grogues i que puja a mitja alçada pel marge dret del riu Cabanes. Arribem a la Font del Carrer, un doll d’aigua que ens convida a veure i reomplir les nostres ja atacades cantimplores.
Amb poc més esforç arribem a l’Estanyola que dona pas després al gran Estany Negre (2.200 m.). Una gran formació lacustre que voregem per la vesant Nord, resseguint un corriol a voltes clar a voltes mig intuït i que ens mena fins la canal pedregosa que puja en direcció al NO. Anem seguin corriols i fites que encara que disperses van marcant poc o molt la direcció a seguir.
La direcció a l’Estany Blau requereix virar (aprox. a la cota 2.350 m.) ara a SO pujant per un obert baixant que mica en mica es va tornant d’alta muntanya, cada vegada menys herbosa i més rocosa. L’Estany Blau és senzillament preciós. Les nombroses congestes que l’envolten son plenes d’isards que ens albiren des de molt amunt.
Ens instal·lem sobre unes roques passat el llac mes o menys a 2.500 m. i ens parem per descansar i fins i tot avenim que ens mengem l’entrepà. Estem cansats, portem gairebé mil metres de desnivell i encara no veiem l’objectiu… vacil·lem si el paratge és ja prou satisfactori, però decidim continuar.
Ara l’ambient és ja d’alta muntanya, anem avançant sense dificultats entre grans blocs de pedra però sempre trobem bon pas. Ja veiem bé el final. La punta del Bassiero ja se’ns presenta davant, veiem també la Collada de Bassiero i les crestes dels Tres Puis.
Enfilem la Collada de Bassiero (2.738 m.) que per aquesta vesant no presenta excessiva dificultat encara que s’ha d’anar amb compte ja que esquivem alguna nevera i volem evitar la terra esllavissada que sempre presenta una mica més de risc.
Una vegada al coll encarem la pujada al cim. No requereix grimpar, senzillament seguint corriols i travessant algun consistent pedregar i superant la pendent que a mesura que arribes al cim és més pronunciada. Una vegada dalt divisem al peu la Vall de Gerber i el Refugi Mataró, el Coth deth Lac Gelat, el Pic Occidental de Bassiero que sembla que pots tocar amb els dits… però infranquejable per a nosaltres. Al Sud les Agulles de Bassiero i l’encrespat Montsaliente i al SO les muntanyes característiques del Parc Nacional.
El dia encara acompanya, estem bé al cim, fem fotos i gaudim del premi de l’esforç però ara toca anar avall ja que ens queda l’altra meitat de l’excursió: tornar pel mateix camí.
Anem a la idea i a mesura que anem baixant les boires dominen, sembla però que tindrem temps. Desfem el camí tal com l’hem fet i una vegada ja dins el bosc els trons ja se senten, alguna gota cau i ràpid ràpid! ens posem al cotxe. Ha estat una magnífica ascensió, llarga i intensa amb tots els ingredients d’una excursió apte per a tota la família al complet.
Tornant veiem cabirols creuant la pista i enfilant el Port de la Bonaigua el ruixat és intens però agradable. Ens truquen per telèfon. On sou?… rentant el cotxe al Port de la Bonaigua…
PENJATS PER L'ARAN 
Felicidades porque en la Vall de Cabanes si no quieres perderte o tienes un buen GPS o un agudizado sentido de la orientación, perfecto la reseña las fotografías y la potente montaña, pero dejarme que dude si eran cabirols o issards los angulados que corrían por la Bonaigua. Lo dicho moltes felicitats!!!
By Nudels.