Durada: Unes 7-8 hores per tot.
Època: Estiu i dia clar.
Desnivell: Uns 1.200 mts.
Dificultat: Mitjana.
Descripció:
Des d’Arties agafem la pista que ens condueix a Pont de Réssec i ens plantem a les 8:30 h al pàrquing de Valarties per agafar el primer taxi que ens deixarà a Pontet de Rius (1.647 m). Anem 5. Dos adults i tres nens. La petita, té 8 anys, tot un repte per a ella. Pregunta si l’excursió serà més difícil que la del Port de Ratera (2.572 m.).
El dia és fantàstic, no es veu ni un núvol.
A les 9:15 vàrem iniciar l’ascensió de Pontet de Rius fins a Restanca (2.010 m) on arribem en 45 minuts. Tot i ser un dia assolellat l’ambient és fresc. Fem valoració de l’estat físic i anímic i coincidim en una puntuació de 9 alt sobre 10. Després de 5 minuts de descans, reiniciem el camí fins l’Estany del Cap del Port.
A les 10:45 arribem a l’estany del Cap del Port (2.229 m.). És un llac preciós on podem veure el Coll d’Olla Crestada, el nostre proper objectiu. A la capçalera de Cap de Port fem un petit descans i prenem una mica de sucre, xocolata i fruits secs. Valorem altra vegada el nostre estat; anem bé …..
A les 11:45 després d’un camí pedregós però ben senyalitzat i fins i tot divertit per als nens, arribem Coll d’Olla Crestada (2.475 m).
Després d’arribar a Coll d’Olla Crestada trobem l’indicador del Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici. Tenim una vista esplèndida de l’Estany de Monges. El paratge és captivador. Vàrem decidir que en el retorn menjarem aquí els nostres entrepans. De nou valorem el nostre estat i encara que alguns estats d’ànim decauen, els dos grans (14 i 12 anys) decideixen que: de totes totes pugem!.
Iniciem la pujada al Montardo i després d’alguns flirtejos per part de l’equip, arribem a la base del cim on veiem perfectament el Montardo Petit i el cim del Montardo. Fa vent però el dia continua esplèndid. Ens posem els tallavents i ens preparem per a l’últim tram. Els ànims estan al màxim i l’emoció ens envaeix.
Des del Coll del Montardo (2.756 m), iniciàrem l’últim tram amb gran emoció fins al cim. Qui va davant ens anuncia que ja arriba, la petita, exigeix que se l’esperi i arrenca a córrer per la cresta per assolir-lo.
Arribem al cim del Montardo (2.833 m) sobre les 13.00. La vista és impressionant i l’emoció de tots per haver aconseguit arribar també ho és. Fa una mica de vent i estem al cim uns 20 minuts fent fotos i identificant algunes cims, paratges, llacs ,…. Per sort, sempre hi ha algú que pot fer una foto del grup al complet.
L’esforç ha valgut la pena. Tots nosaltres ens sentim bé en finalitzar l’ascensió. Desitgem repetir en una nova ocasió. …. Per cert, els entrepans saben a glòria amb la vista de l’Estany de Monges als nostres peus.
Retroenllaç: Montardo en família | PENJATS PER L'ARAN
Una pregunta: què és el que saben els entrepans?
Hola Joan,
Els entrepans saben a Glòria!
Gràcies pel teu comentari. La veritat que el nostre blog es ple de faltes d’ortografia. No som erudits de la llengua i sovint ens manca el temps adequat per passar correctors i cercar mots més escaients. Pero el nostre principal objectiu es compartir la nostra passió per la muntanya i en concret per la Val d’Aran. També volem que les famílies amb canalla vagin a la muntanya i una mica volem encoratjar-los des del nostre blog. Nosaltres, que ara ja els tenim grans, estem convençuts que els ha anat molt bé per la seva educació. Mira una mostra es el següent fragment escrit per la nostra filla petita l’estiu que tenia 12 anys que diu: “Miro el cel i de sobte m’envaeix una gran enyorança dels dies passats als Pirineus, de la frescor de les seves aigües, de l’encant dels seus pobles, de l’esforç de fer un cim, dels bons amics, del cel blau intens i dels seus milers i milers d’estels que hi llueixen cada nit i que sovint et fan sentir petita, molt petita”. Que una criatura de 12 anys sigui capaç d’expressar aquests sentiments a nosaltres ens fa sentir molt bé com a pares.
Ara bé, Joan. No n’estic del tot segura però em sembla que “Saber a Glòria” en el sentit que els entrepans tenen bon sabor és força correcte. Et transcric una part del Diccionari de la Llengua Catalana de l’IEC, quan interrogues pel verb “Saber”. 3 1 intr. [LC] Tenir tal o tal sabor. Aquest llard sap a ranci.
Res més, gràcies per mirar el blog i et convido a compartir els valors del muntanyisme, l’esforç, el companyerisme, autosuperació, el respecte a la natura, l’humilitat, i molts més.
Moltes gràcies, de veritat