Durada: 5 hores d’anada i tornada.
Època: Estiu i dia clar.
Desnivell: Uns 850 m.
Dificultat: Baixa.
Descripció:
Un matí de diumenge de juliol ens arribem fins el pla d’Orri ( 1.860 m.), els nostres plans són repetir el Tuc del Rosari. És fàcil, ens ve de gust i les previsions meteorològiques són de millora. Arribem, i encara que no massa d’hora, l’ambient és de boira baixa i fresca: 10º.
Comencem a pujar seguint el marge de l’Arriu Malo en direcció SE per la banda del “Moet Winter Lounge”, un punt de recés per esquiadors que funciona com el seu propi nom indica al “winter”. Ens coneixem be el camí que està molt ben marcat i amb poc menys d’una hora ja som al llac de Bacivèr. Accedim al llac per la via del desaigua, que ressegueix sempre arran de riu. La boira no ens ha deixat d’envoltar, va i bé, i ens torna embolcallar. No patim doncs les previsions de bo sembla que es confirmen ja que anem veiem alguna clariana.
L’ambient humit i la pujada del dia ens regalen unes instantànies sobre el llac magnífiques, ja que l’evaporació crea un efecte de fumassola sobre l’aigua que sembla una calda. En realitat està gelada.
Veiem un grup de jovent al raser que ha fet un foc i que possiblement hi ha passat la nit. S’ho passen bé perseguint-se però no deixem de comentar si fer foc és el més apropiat…
En poc temps hem arribat fins aquí. Uns tres quarts d’hora. Prosseguim el nostre camí en direcció als llacs del Rosari. Camí trillat i normalment sense pèrdua (sobretot anant amb gps). Amb boira sempre millor anar amb cura de no extraviar-se, però per poc que t’hi hagis bellugat no té cap dificultat.
Arribem als estanys del Rosari (2.337 m). Admirem el paisatge sense acostar-nos-hi massa per poder enfocar el sender cap al nostre objectiu. Reposem forces i enfilem ara el pas de la Collada dels Estanhs del Rosari, que s’assoleix pujant per un sender rampant en direcció SE entre els dos llacs grans del Rosari. El pas és marcat, bastant més ara que la primera vegada que hi vam pujar fa uns 3 anys.
Arribem a la collada dels Estanys del Rosari sens cap contratemps però ens posem els tallavents doncs atansats els 2.500 m. l’aire és viu. Observem el cim, la boira va i bé. Resseguim visualment la via que hem de fer, és assequible i ens hi posem. A mesura que anem pujant el sender es menys marcat però anem trobant piles de pedres que ens van indicant el camí. Només té un primer pas amb atenció sense més i finalment entre roques petites i grans fem el cim, assolim el Tuc del Rosari (2.594 m.).
La sensació és de cim, ara el dia sembla que s’acaba arreglant i en el cim no fa especial aire. Gaudim de les vistes cap a la Vall d’Àneu, al parc Nacional i a la Vall d’Aran. Baixem a la collada, però ara abans de baixar novament als llacs, fem el petit cim sense nom (2.546 m.) que queda al costat del Cap de Marimanha.
I ara sí que decidits baixem fins els llacs, força concorreguts d’excursionistes que guiats per activitats turístiques arriben fins aquest magnífic paratge. Continuem i ens anem creuant encara amb forces grups organitzats, francesos especialment.
Naturalment que alguna granota hem observat al voltant dels llacs del Rosari no podien faltar a la cita. Quan arribem al cotxe bevem i ens felicitem del magnífic i plàcid dia alpí.
PENJATS PER L'ARAN 
Sin duda visionar esta reseña es una de las pocas alegrías del día pero seguiré siendo cruel con mis comentarios…
Para una repetición no está nada mal pero yo hubiera tentado para la vuelta, haciendo una pequeña circular, la Serra de Baciverols con su cresta amplia y fácil quizás un poco más aventurera porque a ese quinteto le sobra capacidad montañera así que lo tomaré como una cuestión que os queda pendiente.
Os dejo el enlace cogido al azar para que me lo visionéis:
http://paconudels-nudels.blogspot.com.es/2009/06/tuc-deth-rosari-2594-m-y-serra-de.html
Ahhhh y no os apuréis que a los acampados, si a los del fuego, los conozco no son indios, ni arapahoes, ni siux, ni comanches son Lluis y Cía. ya les tiraré de las orejas, ya.
Por cierto bonita actividad, felicidades.
1saludo,
Gracias por el comentario Nudels.
Habiamos visto tu reportaje de la Serra de Baciverols y tienes razón en que es mucho mas interesante. Pero era domingo y debiamos volver a una hora razonable a casa y decidimos volver por nuestros propios pasos. Nuestra única excentricidad fue coronar el “Tuc sin nombre” del collado. Pero nos lo pasamos bién.
1 saludo dels Penjats.
hola, que blog más chulo, me encantan vuestras excursiones, nosotros también somos de Terrassa y nos encanta el Valle!!! este año hemos alquilado una casita en Arró y buscando información os he encontrado!!! buscábamos para ir al Tuc del Rosari, pero no disponemos de GPS!!! es fácil el recorrido?? gracias por compartir vuestras experiencias!!!! saludos MARIAJO Y JORDI
Hola Mariajo y Jordi,
Gracias por interesaros por el blog. Nosotros también somos fans del Valle de Aran, ya lo veis por el blog.
En primer lugar comentar que la zona del Tuc del Rosari tanto en verano como en invierno suele estar siempre transitada por excursionistas, porqué la excursión hasta los lagos del Rosari de Baciver es muy asequible y plácida en ambiente de media-alta montaña. De los lagos al Tuc del Rosari, por la vía normal (la del blog), el sendero está bien marcado y sin dificultades hasta el collado. Del collado hasta la cima, los últimos 100 m. de desnivel transcurren por zona rocosa y hay que ir siguiendo los hitos. No tiene pasos aéreos o muy moderadamente aéreos. El termino fácil es muy relativo porque depende de la percepción de cada uno y especialmente de la meteorología. Es un buen tuc, de los más asequibles y magnifica sensación de hacer una cima. Coged un plano (el gps es muy útil en caso de niebla).
Saludos (estaremos por allí en la primera quincena de agosto! si queréis hacer algo conectáis.)