Eth Portilhon – Tuc d’Aubàs (2.072m) – Raquetes

Durada: Unes 5 hores i mitja.

Època: hivern i bon gruix de neu des d’Eth Portilhon.

Dia: 20/12/2014

Distància: Uns 12 Km.

Desnivell: uns 850 m. de pujada acumulada i els mateixos de baixada.

Dificultat: Fàcil. (Pujada sostinguda d’uns 250m de desnivell des de Còth de Baretja fins dalt el Tuc d’Aubàs)

Descripció:

Avui el col·lapse de la carretera es monumental, doncs va des de Baqueira-Beret fins dins de Vielha. Aquests dies ja se sap, son dels més concorreguts de l’any i els esquiadors frissen per aprofitar un dia com aquest: un cel brillant com un mirall, una temperatura freda però diríem que fins i tot agradable i un aspecte de la neu insuperable.

Nosaltres anem justament en sentit contrari, sols en direcció Bossost acompanyats de bons amics. Per el Baish Aran sembla un dia de cada dia…

Enfilem la carretera cap Eth Portilhon. Passant per la carretera ja ens fa pensar que tindrem un dia espectacular doncs el bosc te una plàstica digne d’un puzle d’aquells tant entretinguts. Aparquem a precari, doncs just el pas fronterer i caben escassament 7 ó 8 cotxes…

Ens calcem les raquetes, uns ajuden als altres per passar-ne via però ja se sap que cal el seu temps per assegurar el material i no tenir problemes. Enfilem per la pista que està magnífica de neu. A voltes tallem pel PR que ens brinda una sensació alpina hivernal dins del bosc que no tenim gairebé paraules per descriure-la, cada pegot de neu sobre els troncs, amuntegant-se fent capritxoses formes, les petjades dels animals de bosc que l’han saltironat, els degotalls penjants de gel enganxats a les roques, la imponent alçada dels avets emblanquinats …

Cap d’una hora i mitja arribem a Coth de Baretja on i toca un sol calent que de mica en mica a l’atansar-lo se’ns obre una esplèndida panoràmica sobre les muntanyes aragoneses i franceses: Era Pica, el Pic de la Mina, el Portillón de Benasque, el Salvaguardia, el Maupas.

Descansem a les cabanes de pastors però el cuc de muntanyencs i la tranquil·litat dels darrers dies fa que ens decidim enfilar el Tuc d’Aubàs, una pala sostinguda de 250 m de desnivell de neu pols. Per sort hi ha traces d’alguns que ens han precedit i decidim seguir el seu mateix camí.

A mesura que guanyem alçada la vista es transforma en imponent i encara que el cansament es va fent palès, anem agafant aire i amb paciència anem avançant. Veiem a l’altra banda del Còth el modest però dret Pic de Quadrilhers conquerit per esquiadors de muntanya francesos que serpentegen entretingudament.

Arribem al cim i visitem les fites frontereres, divisem a totes direccions i tenim unes vistes impressionants. La blancor de totes les muntanyes que ens envolten en un dia brillant com el d’avui ens dona una sensació de llibertat, serenor i plenitud. Ens fem les fotos de rigor i baixem plàcidament per on hem pujat fins novament a Còth de Baretja. Allà ens refem tot dinant i a mesura que baixa la temperatura anem per tornar.

Desfilem la tornada pel sender fins arribar novament a Eth Portilhon on ràpidament ens expulsem la neu que portem enganxada a cames i raquetes, ens felicitem doncs avenim amb els nostre amics que la sensació viscuda ha estat realment inèdita. Tornarem!

Track.

Fotografies.