Durada: Unes 5 hores
Època: Estiu
Dia: 30/07/2011
Desnivell: 573 m. de pujada i 1.075 m. de baixada.
Dificultat: Fàcil
Descripció:
És el nostre primer dia de vacances d’estiu a la Vall d’Aran amb moltes ganes de caminar i pujar muntanyes. Ens llevem i decepció!. Està ben núvol i plovisqueja. Decidim fer turisme amb cotxe pels Pirineus i ens dirigim en direcció al Port de la Bonaigua. Quin encert, doncs en arribar al Port veiem que al Pallars Sobirà fa millor temps i com que fa temps que no hem anat al Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici, tots seguit ens dirigim a Espot. No anem massa equipats per fer quelcom a la muntanya i decidim agafar un taxi a Espot que ens porti al Refugi d’Amitges i en funció del temps decidirem que fem.
Arribats a Amitges veiem que el temps millora substancialment tot i que és un xic tard. Com que tots tenim molt bon record de l’ascensió al Pic de Ratera des de Colomers, ara ja fa un parell d’anys, decidim pujar-hi de nou, però aquesta vegada fent el Port de la Ratera des del vessant d’ Amitges.
Sortim del Refugi d’Amitges seguint la pista en direcció al nord i cap a l’Estany dels Barbs deixant l’Estany Gran d’Amitges a la dreta. Just a on s’acaba la pista agafem el sender que passa entre l’Estany dels Barbs i el de la Munyidera. Trobem un grup d’excursionistes que fan els Carros de Foc i que ara descansen. El sender, molt ben senyalitzat va pujant en mica en mica i en poca estona arribem a l’Estany del Port de la Ratera on enllacem amb el
GR-11 que no deixarem fins arribar al Port de la Ratera de Colomers just al peu
de començar enfilar cap al cim. Visualitzem bé el Port i el cim que l’optimisme
ens fa veure ben a prop.
Passat l’Estany del Port de la Ratera el camí puja una mica més, però en un no rés arribem al Port on descansem una mica i mirem de veure el camí que puja fins dalt el cim. Ens carreguem de nou les motxilles i iniciem l’ascensió per un sender força senyalitzat i trillat que parteix de la banda pallaresa del Port. En un principi puja una mica suau fent ziga-zagues fins a la meitat del camí de l’ascensió on a partir d’aquí , la pujada és cada vegada
més dreta. El camí està molt ben senyalitzats amb piles de pedres i el seguim fins assolir un petit coll entre les crestes del cim des del qual es poden veure els llacs de la zona de Colomers i de Saboredo. Ens dirigim primer a la cresta de la banda dreta per llavors resseguir-la de nou cap a la banda esquerra. Ara sí que som dalt. En aquesta ocasió som sols i ens hi estem força estona gaudint de les magnífiques vistes que ofereix el cim. Comptem llacs i identifiquem cims. Fantàstic!
De tornada veiem una família amb nens que comença a pujar el cim per la banda nord i que es troben encallats en un roquellar. Els avisem que han iniciat l’ascensió per un sender erroni i que se’ls pot complicar. La primera vegada que vàrem fer el Pic de Ratera també varem veure uns excursionistes encallats a la cara nord del cim.
De tornada seguim del GR-11 des del Port de Ratera de Colomers fins a l’Estany de Sant Maurici sense dirigir-nos al Refugi d’Amitges passant per l’Estany de les Obagues de la Ratera i el preciós l’Estany de la Ratera.
Magnífica excursió a una de les zones més boniques dels Pirineus.
PENJATS PER L'ARAN 