Circular Artiga de Lin, canaleta de Pomèro, Tuc de l’Escaleta (2.468m), Tuc de Montjòia (2.167m), barranc d’Aubèrt

20140726+Tuc+EscaletaDurada:  Unes 6 hores i mitja.

Època: Estiu i temps estable.

Dia: 26/7/2014

Distància: uns 15 Km.

Desnivell: uns 1.325 m. de pujada i els 20140726+Tuc+Escaleta+3d1mateixos de baixada.

Dificultat: Fàcil (!)

  • El pas de l’arriu Pomèro està equipat amb una passarel·la que cal anar amb cura si baixa molta aigua.
  • No hi ha cap punt que requereixi de cap tècnica més que la dificultat del fort desnivell de l’excursió.
  • El barranc d’Aubèrt té un tram on el PR-115 es perd i cal anar amb cura per buscar els passos més francs.

20140726+Tuc+Escaleta+3d2Descripció:

Des del poble d’Es Bordes ens endinsem cap l’Artiga de Lin per la pista que ressegueix la Vall de l’Arriu Joeu i arribem a la zona habilitada per aparcament. Es d’hora i només hi trobem uns fornits excursionistes que es preparen pel seu repte. Ells apunten cap al Barranc de Ribèra en direcció al Còth deth Hòro, nosaltres cap la Canaleta de 20140726+Tuc+Escaleta+3d3Pomèro.

Iniciem la nostra caminada just darrera de les cabanes dera Artiga i ens endinsem de seguit al sotabosc dera Artiga de Lin per sender marcat i evident, molt ombrívol i humit, ambient fresc i agradable que apunta un bon dia de muntanya.

Arribem al punt on cal travessar el Pomèro, més amunt del Saut de Pomèro. Hem d’anar amb cura ja que tot i estar equipat amb una passarel·la de fusta, aquesta és precària i si baixa molta aigua la sobrepassa, i aleshores s’ha d’anar buscant el millor pas i recuperar el sender a l’altra banda.

Virem ara en direcció Nord-Oest seguint el curs del PR-115-1 en un ambient de prat gairebé enjardinat, de gemats i blavosos lliris, de flors de tots colors, herba alta i humida, amb ambient fresc però de amb pujada constant. El Sol comença a brillar de valent i amb ell la calor.

Arribem a l’alçada de la cabana de Pomèro i el prat ja està esmolat pel bestiar, travessem arran dels Uelhs de Pomèro, on brolla l’aigua del mig de la pala herbosa per endinsar-se en una marcada cavitat i anar sortint més avall. Passem vorejant un ramat de vaques que mengen i jeuen tranquil·les. Entre roques les marmotes no paren de xiular i fer-se veure.

Guanyem alçada i quedem a la falda del Tuc dera Escaleta, encara però, anem resseguin la canaleta de Pomèro, deixant a banda les congestes de neu que encara queden residualment encastades al sec de la canal que porta fins el Còth de Lunfèrn (2.388m). Al front tenim el Port dera Picada, que mena cap a la Besurta.

Nosaltres però ens dirigim cap al Nord-Est en direcció al Pas de l’Escaleta, un sender aeri però ben calçat amb pedres que dona seguretat i està molt ben conservat. Anem resseguint fins pujar per la còmoda aresta que et porta fins el cim del Tuc dera Escaleta (2.458 m).

La vista cap a Sud-Est et dona de primer pla la Tuca Blanca de Pomèro, el Tuc de Pomèro, el Tuc de Bargués, i a l’horitzó de ponent veiem sobresortint l’Aneto i la Maladeta. A ponent la Pica, el Peson i el Salvaguardia.

Baixem resseguint el Serrat des Cabirous fins al Còth dera Montjòia, amb força calor, valorem si pujar al Tuc de Monjoia. L’escàs desnivell del coll al tuc ens anima i ho afrontem. La pala que cal pujar però, és dreta i requereix molt esforç en poca estona. Currullem el cim i admirem la banda de Campsaure que sembla talment que hi hagin estès una catifa verda.

Descendim pel barranc d’Aubert, seguint les traces del PR-115 fins les restes de la cabana de Montjòia, just a la base del Tuc, i continuem avall intentant seguir les traces fins que aquestes es difuminen i cal anar interpretant el pas, per descendir uns 100 m. de pala herbosa fins a trobar la cabana dera Muntanha d’Aubèrt.

Des d’aquí s’enfila recte el sender fins arribar al bosc que baixa picat però en sender molt marcat i evident fins empalmar novament amb la pista de porta fins a l’aparcament. Passem en front de la Hònt deth Gresilhon on ens refresquem i bevem tanta aigua com ens demana el cos.

D’aquí ven refrescats anem cap al cotxe novament, admirant des de la pista els Uelhs deth Joeu, principal reclam de la zona i que avui també està concorregut. Arribem al cotxe i ens felicitem per tant bona travessa circular en un paratge de natura exuberant, feréstec però alhora un regal pels sentits.

Track

Fotografies

Reportatge – Vídeo

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s