Durada: Unes 8 hores.
Època: Estiu i bon temps (4/8/2013).
Desnivell: Uns 1.050 m. acumulats de pujada i uns 1.150 de baixada.
Distancia: Uns 15 Km.
Dificultat: Moderada. (Cal vorejar l’estany de Garrabea per sender poc definit. Resseguir la Serra de Baciverols té algun punt un xic aèri).
Descripció:
Aparquem al replà de mà esquerra de la corba (que gira clarament també a l’esquerra) a mes o menys un quilòmetre passat el Port de la Bonaigua (en sentit Esterri d’Àneu). Des d’aquest punt (2.030 m.) surt un sender que es força evident i puja serpentejant en direcció Nord.
Anem amb excel·lent companyia i fem una colla de 9 excursionistes motivats pel recent inici de les nostres vacances a la Val d’Aran. Cal dir que aquesta travessa no és circular ja que pretenem acabar a Eth Orri, just al començament del Pla de Beret. Per tant te truc ja que tenim un bon amic que ens farà el ‘transfer’ a l’acabar per recollir els cotxes.
Pujant a la fresca de seguit flanquegem la bassa de Boscàs (de Podo en el mapa Alpina v.2013). Amb l’entusiasme i el captivador paratge ens despistem una mica i enfilem un sender equivocat per la nostra ruta. Rectifiquem ja que per sort algú encerta que la Collada de l’Estany de Podo ens queda a la vesant NE.
Arribats a la Collada d’Estany de Podo (2.326 m.), la llum del dia és completa i apareix al nostre front la cavitat que guarda el fascinant Estany de Podo (o de Muntanyó en el mapa Alpina v.2013) (2.210 m.). Després de refrescar-nos amb el suau vent del coll baixem fins l’estany, el voregem admirant la cristal·lina aigua i la verdor que l’envolta.
Ens dirigim ara a una part una mica més exigent de la ruta. Enfilem poc a poc la forta rampa de terra esllavissada que porta fins a la collada de Garrabea (2.340 m.). El sender és força evident i tot i que puja amb forta pendent, no presenta dificultat. La collada de Garrabea, és un pas estret que descobreix a la seva base l’imponent Estany de Garrabea en direcció NE.
Baixem per sender que molt marcat flanqueja una tartera de roca rogenca i petita. El pas és ben fressat i va perdent nivell progressivament fins a mitja alçada de la clotada. Ens parem i valorem com arribar fins la base de l’estany ja que el sender que hem anat seguint s’ha anat diluint entre pins aïllats i espessa festuca.
Ens avituallem i acabem d’arribar fins l’Estany de Garrabea (2.175 m.). El voregem per la banda O, tot passant molt arran de la seva vora, seguint traces que hem d’anar intuint i fent forces temptatives per trobar el millor pas, el tram és força entretingut fins que s’obre en direcció NO la traça i sender després que ens ha de conduir fins a la Forqueta d’Àrreu.
Amb força calor ara i el sol a la nostra esquena anem pujant per un sender que sense cap complicació ens porta fins a l’ample pas de la Forqueta d’Àrreu (2.414 m.). Reposem i decidim intentar completar la nostre travessa carenant la Serra de Baciverols fins assolir el Tuc del Rosari.
Ens hi posem i anem fent per la cresta els diferents cims sense nom; “el primer” (2.515 m.) ample i de roques grans i sense dificultat, “el segon” (2.496 m.) sense dificultat, roca grossa i pales herboses, “el tercer” (2.545 m.) cap problema, arribar al “quart” té una mica més de tema, un petit flanqueig un pel aeri i una forta pala que el curulla a 2.552 m. Hi arribem i d’aquí tots animats fins assolir el cim del Tuc del Rosari (2.608 m.). Ens fem fotos i ens felicitem de com hem anat resolent l’excursió fins aquest punt. D’aquí a avall ja ens conegut.
Baixem pel sender habitual d’ascensió fins la collada dels Estanys del Rosari i sense problemes seguint el sender fins al primer dels Estanys del Rosari (2.320 m.) on ens instal·lem per descansar i menjar tranquil·lament els nostres entrepans. Finalment baixem sense més desfilant el concorregut sender que porta fins al pàrquing d’Eth Orri (1.862 m.) on el nostre bon amic ens recull per anar a buscar els cotxes dalt a la Bonaigua.
Ha estat una travessa amb tots els ingredients, bon temps, bons paratges, bones aigües, excursionisme d’alta muntanya i sobretot bons amics. Una travessa memorable per a nosaltres.
PENJATS PER L'ARAN 