Durada: Unes 7 hores i quart.
Època: Tardor i dia clar.
Dia: 11/10/2014
Distància: Uns 16,5 Km.
Desnivell: uns 1.250 m. de pujada 
acumulada i els mateixos de baixada.
Dificultat: Moderat.
Descripció:
Seguim amb cotxe la pista de la Val de Ruda que s’agafa en un trencall a la dreta passat Baqueira en direcció al Port de la Bonaigua. 
Deixem el cotxe un parell de kilòmetres passat el Pont de Locampo, tram que on la pista està normalment força malmesa per les pluges.
Es d’hora i fa fresca però el dia s’intueix força clar i agradable. Carregem les motxilles i enfilem la pista en direcció Sud cap al Refugi seguint el curs de l’Arriu de 
Saboredo. El tram és còmode i agradable, transcórrer entre bosc alpí i prats d’herba que rosseja per la ja arribada tardor.
En poc més d’una hora arribem al Refugi de Saboredo, solitari en aquesta època de l’any. Ens entretenim a observar-lo doncs no l’havíem vist des de la darrera reforma. Aprofitem per hidratar-nos i continuem ara en direcció al Lac Major de Saboredo, que seguint algun dels corriols ben fressats en direcció Sud-Est l’atansem. El paratge és impressionant doncs el conjunt dels dos llacs, el Major i el Naut de Saboredo son realment grans i espectaculars.
Resseguim el Llac Major per la seva part Nord, on hi te el barratge i continuem pel sender que enfila força dret en direcció al Llac Gelat que assolim per la part del seu desaigua. Voregem el llac però agafant el corriol que va guanyant alçada per la vesant Nord del llac en direcció Est, on es divisa perfectament el Coll de Llac Gelat i al Sud Est el Coll d’Amitges i el conjunt de muntanyes de Saboredo, Amitges i Basiero.
Salvem el tram no sense emoció doncs cal una petita grimpada en la part final que t’apropa al Coll del Llac Gelat. Passat aquest punt i seguint el sender sense dificultat ja veiem el Coll on alguns excursionistes que pugen per la banda de Gerber i fan parada. Fins aquí hem progressat sense trobar absolutament ningú en tot el camí.
Valorem el dia i les forces, reposem i seguim amunt en direcció al Coll d’Amitges, ara sí, seguint les traces i travessant alguna pedrera, enfilant sempre per la part mes alta de l’aresta que uneix els dos colls, fàcil però ja en evident ambient d’alta muntanya.
Arribem al Coll d’Amitges i enfilem sense més el darrer tram que ens porta a l’ascensió al Pic d’Amitges, que té dos vèrtex, el que té la fita de pedres i el més alt un pel més a l’Est. Ens arribem aquesta vegada al punt més al del Pic on divisem una panoràmica espectacular sobre la part que hem recorregut de Saboredo, sobre la Vall de Gerber, els Basiero i sobre Amitges, on divisem el refugi i les Agulles d’Amitges i tot el conjunt de muntanyes del Parc Nacional.
Coincidim al cim amb alguns excursionistes que arriben i els demanem una foto, els en fem a ells i tornem avall fins el Coll i buscant novament el pas per desfer el camí. Aquest punt sempre ens mereix atenció doncs de no enfilar-lo bé et pots enredar un mica pel pedregar.
Novament al Coll del Llac Gelat aprofitem per menjar i refer-nos. El dia encara es prou bo però cal anar avall doncs la tornada no és curta doncs encara seran uns 8 Km. amb les cames ja una mica cansades. Desfem el sender fins al Llac Gelat vigilant la desgrimpada. Arribem al Llac Major de Saboredo i decidim de no fe invents i busquem els passos còmodes dons la baixada pel dasaigua es molt feréstega.
Comença a bufar un cert aire viu i ràpid. Arribem al refugi i reposem de nou, prenem el solet però no ens entretenim gaire. Arriben ara els tres excursionistes aragonesos que hem trobat al cim. Ens comenten que han patit una mica a la desgrimpada sobre el Llac Gelat.
Continuem la baixada de forma lleugera però parant atenció als colors de tardor que ofereix la Val de Ruda, magnífics tons ocres, vermellosos, grocs i verds que fan un final d’excursió extraordinari, juntament amb la satisfacció d’haver assolit un gran fita d’alta muntanya.
PENJATS PER L'ARAN 