Durada: Unes 7,5 hores
Època: Estiu i bon temps (06/08/2013).
Desnivell: Uns 1.050 m. acumulats de pujada i uns 1.600 m. de baixada.
Distancia: Uns 15 Km.
Dificultat: Fàcil.
Descripció:
Avui hem quedat a primera hora del matí amb un nombrós grup per fer la travessa del Port de Viella. En total som dotze persones ben equipades i de diferents edats amb ganes de fruir d’un dia de muntanya.
Ens dirigim amb cotxe a la boca sud del Túnel de Viella i aparquem els nostres vehicles davant de l’Hostal-Refugi de Sant Nicolau. El dia és clar i tot i que el sol encara no escalfa, tot apunta que tindrem un magnífic dia de muntanya d’estiu.
Carregats amb les nostres motxilles i bastons comencem a caminar agafant el GR 211.5 en el seu començament pista ben ampla i fàcil. A aquesta hora del matí, el paisatge és magnífic i contemplem davant nostre la bonica Vall de Mulleres que cal resseguir per pujar aquest cim.
Iniciem la marxa amb ritme suau però constant ja que fins el cim tenim poc més de 1.000 metres de desnivell de pujada sense pausa i cal que el ritme sigui adaptat al nombrós grup.
Seguim pel GR que a uns metres del Refugi de Sant Nicolau, s’enfila per la dreta en direcció N. Ara el sender puja i puja sense treva i sense pèrdua fins arribar al Plan dera Espòna on fem una petita parada per beure una mica, refer-se de la pujadeta i contemplar el paisatge. De nou la Vall de Mulleres se’ns presenta fantàstica i exuberant. Veiem que enguany hi ha encara molta neu, especialment a partir del refugi del Mulleres, i coincidim de la dificultat afegida per ascendir al Mulleres per aquesta via.
Emprenem de nou la marxa; ara el camí és una mica més planer i ens permet arribar fàcilment als Marrècs dera Gerbosa. Ens entretenim a observar alguns dels búnquers que hi ha al llarg del camí construïts com a defensa estratègica durant la Guerra Civil i que es troben en molt bon estat. Tot i saber que hi eren, ens ha costat una estoneta localitzar-los i coincidim que, complint la seva funció, realment en la llunyania passen desapercebuts. Algú diu que “Si fóssim l’enemic ja ens haurien disparat!”
Ara el sender fa un gir cap al NE per tal d’anar assolir el Port de Viella. El camí marxa sense pèrdua i a trams és fins i tot empedrat i es va enfilant en mica en mica fins que veiem clarament el Port de Viella que assolim en poca estona. Com sempre en aquest punt fa un aire ben fred que ens obliga a tapar-nos.
El Port de Viella, situat a 2.442 m. és el pas que connecta l’Alta Ribagorça i la Vall d’Aran i durant molt temps va ser la via natural de comunicació entre els dos territoris. Des d’aquest punt visualitzem clarament el camí a seguir per fer el Tuc del Port de Viella i el sender que des del mateix baixa directe en direcció a Viella per la Canal del Port de Viella, actualment i degut a la molta neu d’aquest hivern, amb alguna congesta.
Ara però decidim enfilar fins el cim que des del Port no presenta cap dificultat. Coses de la climatologia de muntanya, ens hem d’aturar a meitat d’ascensió a treure’ns roba ja que l’aire fred que feia al coll ha desaparegut i ara tots tenim calor.
Arribem tots dalt del cim del Tuc del Port Viella (2.605 m). Aquest és un cim magnífic que ens ofereix unes vistes espectaculars de gran part dels Pirineus. Ens entretenim a identificar alguns cims, el Mulleres, la Forcanada, el Massís de l’Aneto, el Montardo, els Bessiberris, …. En primer pla el Tuc de Montanero, als nostres peus Viella i l’impressionant Llac Redon, davant nostre la vall de Mulleres,…
Coincidim amb tres excursionistes del País Basc que ens fan una fotografia del nombrós grup.
Després de gaudir de l’impressionant paratge, ens equipem de nou i resseguim el camí de tornada fins el Port on seguint el GR, ara ens queden poc menys que uns 1.600 m de desnivell negatius. La primera part del camí és per tartera que baixa fent esses per la canal del Port de Viella. Algú més agosarat aprofita l’existència d’una congesta de neu per baixar més directament i posar una mica d’aventura a l’excursió.
El camí baixa entre la Coma Montanero i la Serra de Fontfreda per paratges d’un verd intens que amaneixen la baixada. Observem la magnífica Pala Serrahèra i baixem directes fins la Cabana deth Pontet on hem quedat amb un grup per dinar que després ens ha d’acompanyar a recollir els vehicles que tenim a l’altre banda del Túnel.
Ara el sol és calent tot i que l’aire és fresquet. Una vegada hem dinat, iniciem de nou la baixada fins a trobar la pista que connecta amb la boca Nord del Túnel de Viella on el grup de conductors són acompanyats a recollir els cotxes que a primera hora hem deixat davant del Hostal-Refugi de Sant Nicolau. La resta seguim pel GR per la Ribera del Riu Nere fins a Viella on, de nou tots plegats prenem un refresc i fem balanç del magnífic dia.
Tots coincidim que ha estat un dia fantàstic amb un bon recorregut de muntanya i que tot i ser un clàssic és d’aquelles excursions que sempre deixa un molt bon regust.
Molt recomanable!
Fotografies (autor d’algunes de les fotografies: Joan Huguet)
PENJATS PER L'ARAN 