Època: Estiu
Dia: 15/08/2011
Desnivell: 591 m de pujada i 605 m de baixada
Dificultat: Fàcil
Descripció:
Avui hem previst fer una excursió fàcil i tranquil.la. Els més joves volen banyar-se i l’estany de les Trueites pot ser un bon lloc. Abans però volem pujar als Tucs d’Arenho i dera Pincèla.
Sortim de Bagergue amb cotxe i seguim la pista que passant per la Bòrda de Lana ens porta fins el Còth de Varradòs on aparquem en un petit replà a la seva dreta. Més enllà un bon ramat de vaques fa pastura. Una vegada equipats agafem el sender PR-112-113
a l’altra banda de pista que anem seguint sense pèrdua en suau pujada fins arribar a l’estany de Trueites. La pujada és suau i agradable amb un màgnific paisatge que l’envolta des d’on visualitzem el Tuc de Maubèrme que el presideix. Arribem a l’estany de Trueites; un petit estany on s’hi seflecteixen els prats verds que l’envolten i que el fa més que encantador. Fa calor i convida a banyar-s’hi, acordem però que primer pujem al Tuc d’Arenyo que tenim pràcticament al davant i si després també pujarem al Tuc d’era Pincèla que ens queda a l’esquerra.
Voregem l’estany de Trueites pel sender que mena per la dreta cap al Còth de Salient. Arribat al Còth, el Tuc d’Arenho ens queda a l’esquerra i pugem per pendent herbosa fins assolir el seu cim. D’alt del Tuc hi ha una fita geodèsica. Una boira prima ens cobreix a estones tot i que en la mesura que va d’una banda a l’altra ens permet veure un panorama extens de la Vall d’Aran. Veiem també el camí que baixa cap a la vertent dels Clòts de
Monnàs i que travessa la Serra de Sant Martí fins a Gessa.
Ara baixem per la pendent nord del Tuc d’Arenho en direcció cap al Tuc dera Pincèla que tenim just al davant. Baixem una mica per tornar a pujar de nou i resseguir la seva bonica carena fins arribar-hi. Veiem un parell de cabirols i ens quedem tots quiets per tal de poder-los observar millor i si hi som a temps retratar-los.
El Cim del Tuc dera Pincèla hi ha una creu. Veim als nostres peus l’estany de Trueites i per sobre seu l’estany dera Pincèla, més petit que el primer però que decidim que hi farem estada, bany, dinar i potser migdiada.
Baixem per la pendent del Tuc dera Pincèla cap al seu estany per baixada fàcil per pendent herbosa. Arribem a l’estany i ens hi instal.lem; el paratge és fantàctic, estem sols i els més joves decideixen fer-hi un bany, dinem, descansem i després d’una bona estona decidim tornar de nou pel mateix camí d’anada.
No hem trobat a ningú i arribem de nou al Còth de Varradòs on hi tenim els cotxes. Sorpresa!, les vaques s’han gratat el llom en els nostres cotxes, un netejaparabrises trencat i alguna ratllada a la carrosseria feta amb els escallots que pengen del seu coll.
Plàcida i tranquil.la excursió per un dia de calor del mes d’agost.