Durada: Unes 9 hores.
Època: Estiu i dia clar (07/08/2012)
Desnivell: Uns 1.135 m. de pujada i de baixada.
Distancia: Uns 17,5 Km.
Dificultat: Moderat. L’excursió és força llarga. El tram entre el coll de Lac Glaçat i el Coll d’Amitges cal seguir bé el sender. El Tuc de Saboredo te una petita grimpada final.
Descripció:
Deixem el cotxe a l’aparcament de la Peülla, entre el Port de la Bonaigua i el Santuari de la Mare de Deu de les Ares. Ben equipats enfilem la preciosa Vall de Gerber, amb bona ombra a primera hora del mati, on l’ambient de muntanya i l’esplendorosa natura a aquesta hora inspira passió per l’excursionisme.
El nostre petit repte d’avui és provar de fer el Tuc de Saboredo, pic de la capçalera del circ de Saboredo, que habitualment si accedeix per la Val de Ruda, però d’aproximació quelcom més llarga a peu des de la banda de la Val d’Aran.
Seguim el sender evident i marcat que sol ser força freqüentat perquè els llacs de Gerber són dels que criden a refrescar-se. Sense presa i sense pausa i amb la fresca del matí passem pels tres llacs: l’Estanhola, el del Miei i el propi Estany de Gerber, un gran bassa lacustre d’aigües cristallines i espectaculars presidides pel Pui de Gerber.
Des d’aquest punt enfilem el Pas de l’Òs, que comença després de guanyar alçada sobre el llac i arribant sota uns degotalls d’aigua fresca i regalada. El pas no és gens complicat, poc a poc i com el seu propi nom indica de tant en tant posar-hi les grapes…
Arribem ràpidament al refugi “Mataró” després de passar pels llacs Long i Redó. Voregem el Lac Gelat o de l’Illa deixant el refugi enrere perdem una mica d’alçada vorejant una estanyola per la seva capçalera. Allà coincidim amb una parella d’excursionistes que arrenquen per enfilar el sender per atansar el Còth der Lac Gelat (2.585 m.). El sender però no s’assoleix sense travessar primer un caos de roques grans que sempre mereix l’atenció.
Instal·lats al Còth, ens refem ja que aquest tram és dels que cremen energia. Allà conversem amb altres anants i vinents entre ells uns que pugen al Pic d’Amitges per reunir-se allà amb la seva filla que ha pujat pel Coll de Basiero i resseguirà la cresta dels pics.
Ens adrecem ara cap al Coll d’Amitges (2.760 m.), una carena que uneix el Tuc de Saboredo i el Pic d’Amitges, que sense despistar-nos del sender anem assolint. En aquest punt respirem, a l’esquerra el Pic d’Amitges, a la dreta el Tuc de Saboredo i a l’altra banda del Coll les Agulles d’Amitges i magnífiques vistes sobre la Vall de l’Escrita, al llac de Sant Maurici i les altres valls que l’envolten: Monestero, Subenuix…
Decidim acostar-nos a l’objectiu d’avui, el Tuc de Saboredo. Iniciem l’ascensió de la rocosa pala on s’intueixen corriols que ens acostaran al cim. Anem enfilant i guanyant confiança ja que encara que ens hem d’anar ajudant amb les mans, anem pujant bé. En poca estona i amb l’emoció d’arribar al cim, grimpem a les roques finals que ens permeten instal·lar a la terrassa final de roques caòtiques però amb una vista espectacular.
Durant els descens algú proposa: ‘si ara fem el pic d’Amitges seria un puntasso’, doncs som-hi. Resseguim la carena del Coll d’Amitges novament i ens desviem cap a la pala entre rocosa i herbosa per fer sense dificultats el Pic d’Amitges.
Sense més dificultats i amb la il·lusió d’haver assolit l’objectiu, desfem pel mateix camí la tornada. A la Peülla retrobem als excursionistes que havien fet la volta des del Coll del Lac Glaçat cap a Val de Ruda i pujant novament per la Bonaigua, ens felicitem ens desitgem bon estiu.
PENJATS PER L'ARAN 