Durada: Unes 7 hores d’anada i tornada
Època: Hivern
Dia: 3 de gener de 2012
Desnivell: uns 860 m.
Distància: 10.6 Km.
Dificultat: Moderada
Descripció:
Deixem el cotxe aparcat just al punt on comença la boca Nord del Túnel de Vielha (1.380 m.), desviant-nos a la dreta per la pista que condueix a la incineradora. La referència és l’edifici amb una visible xemeneia metàl·lica.
Just baixar del cotxe ens posem les raquetes. L’excursió no té dificultat tècnica però sí que la neu és abundant i encara que la previsió de temps és bona, anem acompanyats pel Nacho, un experimentat guia de muntanya, que ens dona les instruccions de seguretat i ens equipem amb l’ARVA, la sondes i les pales.
Iniciem la caminada seguint la pista que va planejant per sobre de la boca Nord del túnel, travessant l’arriu Fontfreda i fins que arribem al creuament amb el GR-211 que porta de pujada cap al port de Vielha.
Agafem ara el sender que va marxant evident i arribem a la Cabana deth Pontet, una cabana de pastors situada en el pas del sender del Port de Vielha. Continuem pel GR i creuem novament l’arriu Fontfreda pel pont. Fotografiem la creu vermella que ressalta del blanc paratge.
L’excursió canvia de ritme. Ara ja en força rampa atansem la cresta inicial de la morrena que resseguirem fins arribar a la base de la coma de Montanèro sota la serra del pic del mateix nom i que deixant el sender ara hem de fer pas cap a l’Oest.
La neu és abundant i bona, avancem sense dificultats però ara és quan apareix el valor i la seguretat d’anar guiats. Hem d’obrir pas nou per assolir la direcció de la Coma de Montanèro. Després de fer un flanqueig d’una pendent força dreta però sense massa perill anem enfilant la coma resseguint les carenes, sempre sota l’ombra de la serra del Montanèro.
Arribem a la zona solejada i ens anem traient roba. Avancem ara poc a poc ja que el cansament comença a treure el cap. Arribem finalment a l’olla que alberga els petits llacs al peu del Tuc de l’Horno. Acabem aquí la pujada (2.220 m), fruïm del magnífic paratge de neu abundant i el bon temps que ens acompanya. Tenim fantàstiques vistes sobre la serra de Fontfreda amb la característica Pala de Sarrahèra, el Tuc de Betren, el Tuc de Roca Blanca, la pared Nord del Tuc de Montanèro i al Nord, la serra i el Tuc de Horno.
Ens instal·lem aquí i gaudim del descans i d’un bon entrepà. Sense temps a agafar fred ens tornem a carregar les motxilles i iniciem la baixada pel mateix camí, ara però fent drecera per algunes pales de neu abundant que permeten diversió a la colla. Ens creuem amb una parella d’esquiadors de muntanya que ens saluden.
Anem baixant tot comentant l’excursió que ens ha permès gaudir a fons d’un magnífic paratge d’alta muntanya. Ha estat una de les bones…
PENJATS PER L'ARAN 
Bonito inicio del año, espectacular diría yo a la vista de las fotografías… yo también quiero hacer de “sherpa” mi precio es un bocadillo de mortadela o “un entrepan de camalhon”.
Felicidades por esta magnífica jornada “raquetera” pero ya puestos en materia un poco más arriba está el Tuc deth Pòrt de Vielha…
1saludo,
Hola Nudels
Gracias por el comentario. La verdad es que la zona de Fontfreda y Coma Montanèro es espectacular con nieve. Ya en verano es preciosa, en invierno y de blanco, una pasada.
Te cogemos la palabra y ya hemos oteado en el Mercadona una mortadela de olivas de primera. Venimos en Setmana Santa.
Lo de “camalhon” no hemos encontrado la traducción en ningún traductor oficial.
Un saludo dels Penjats
Otro asunto pendiente… cuando volváis por Aran preguntáis por el “camalhon” (de oídas camallún) pero ahora han subido “las costas” lo quiero “ibérico y de bellota”.
Os dejo con los deberes.
1saludo,