Durada: Unes cinc hores.
Època: Primavera.
Dia: 7/4/2012
Desnivell: uns 603 m. de pujada i 603 m. de baixada.
Altitud mín: 1.842 m., màx:2.420 m.
Distància:9,02 Km.
Dificultat: Fàcil.
Descripció:
Aparquem al Pla de Beret al pàrquing de l’estació d’esquí. Ens preparem per l’excursió, una mica a contracorrent ja que al voltant tots son esquiadors, nosaltres motxilla, polaines, botes de muntanya, raquetes…
Agafem neu al mateix pla i enfilem per la banda dreta de l’Arriu de Maligàs fins l’encreuament dels torrents i en paral·lel a la pista que baixa d’Arròques de Macià (abans Cap de Blanhiuar que ara la nova versió de mapa situa a l’altra banda del Plan de Beret i és un clòt amb estanhola i arriu!), en fi seguint amb la nostra excursió, enfilem ara la pala de la banda dreta de l’Arriu de Miei, que puja picada, la calor comença a fer-se notar tot i que el bon gruix de neu aguanta força dura.
Després de la feixuga i força monòtona pujada arribem entre glopades d’aigua i petits descansos al coll que bifurca al Cap dels Closos (ara situat on abans Costarjàs…) i el Tuc de Miei. Agafem la direcció a Cap dels Closos seguim les traces d’esquiadors de muntanya que ens precedeixen.
El dia es net i clar, assolellat i brillant que permet divisar tota la serralada que va des les muntanyes sobre Beret: Tuc de Baciver, Saumet, Cap de Baqueira, Amitges, Saboredo, Ratera, Gran Tuc de Colomers, Salana, Montardo, tots, tots, tots…
Continuem i enfilem el tram final, la pujada a la punta de Tauletes des Palhers, magnifiques vistes, al nostre front el Tuc de Parrós i la vall del mateix nom, ala fondalada Montgarrii el Tuc de Barlonguera.
Baixem sobre el mateix recorregut fins al Cap des Clòsos, allà derivem cap al Tuc de Miei, que travessem pel cim, trobem uns excursionistes que parlem i ajudem a identificar alguns cims, ens fem fotos. Nosaltres baixem ara per la banda dreta de l’Arriu Barlongueta fins anar a busca la Cabana de Gessa just empalmant al camí que arriba de Montgarri. Ara el dia ja no és clar, s’espesseix i nevisqueja, coses de l’alta muntanya, que per sort a nosaltres ja ens agafa de tornada.
PENJATS PER L'ARAN 