Durada: Unes 7 hores.
Època: Estiu i bon temps (20/7/2013).
Desnivell: Uns 1.100 m. acumulats de pujada i els mateixos de baixada.
Distancia: Uns 16 Km.
Dificultat: Fàcil.
Descripció:
Les pistes de la Val d’Aran, encara tocades pels aiguats d’aquest final de primavera no permetem masses aproximacions en vehicle, però en el cas de la Val de Ruda es una excepció i ens permet poder deixar el vehicle fins passat el Pont de Locampo. És d’hora i l’ambient fresc, però la serenor del dia ens fa preveure que ben aviat la calor ens apretarà.
Agafem el GR i anem seguint la pista que en poca estona ens porta, sense dificultat, a la pleta de Saboredo. Des del peu del Tuc de Sendrosa deixem la pista que acaba al punt de les mines. Ara per sender anem pujant fins arribar al refugi de Saboredo, immers en frenètiques obres de manteniment després d’un hivern carregat de neu. Seiem a l’ombra, ara sí ja ben acalorats. Ens refem bevent i menjant quelcom i donem per acabada aquesta llarga maniobra d’aproximació per poder ara si enfilar-nos en el magnífic circ de Saboredo.
Veiem clarament el nostre objectiu, el Pic de Ratera, amb un bon pegot de neu a la vesant Est, que esperem que no ens atabali, ja que la pujada és clarament per la part de migdia i segur que ja no n’hi haurà.
Deixat el refugi de Saboredo, voregem el Lac deth Miei i el Lac de Naut, enfilem la pujada fins el Port de la Ratera (2.594m.), travessant divertides neveres que encara no han fos i que donen emoció a la pujada. Arribats al Port, valorem el temps i les forces. Fa bo i les boires encara no es desenvolupen amb força i estem be de cos i de cap, decidim enfilar fins el cim.
Arrenquem travessant una pala encara nevada flanquejant-la a poc a poc sense cap perill. Anem pujant i a mesura que avancem la pendent es fa més acusada però la perspectiva és cada vegada més imponent. Els llacs encara força gelats del peu del massís tenen un color blavós fascinant i a poc a poc arribem a curullar la primera aresta.
Coincidim amb altre gent, excursionistes, una parella de Vigo que fan la travessa dels Carros de Foc amb qui intercanviem impressions i fotos, estem molt bé… però el temps ja apunta que hi haurà canvi.
Fem la segona aresta i admirem l’espectacular circ de Colomers. El llac de Ratera de Colomers ben gelat, la pujada el Portau de Colomers ben nevada. Revisem tot l’horitzó, des de la Pica fins l’Aneto. Però toca anar avall.
Fem el descens amb cura però ràpid. Arribem novament la Port de Ratera i “devorem” els entrepans i la fruita, especialment els joves. Baixem ràpid fins el refugi i ara ja sentint el trons darrera nostre. Cau alguna gota però encara no hi ha tempesta.
Ens refem una mica en arribar al refugi i baixem lleugers pel sender i la pista fins arribar al cotxe novament, per sort la tempesta s’ha quedat a les cotes més altes. Ens felicitem d’aquesta petita nova aventura amb una ascensió al Pic de Ratera, que ja havíem fet altres vegades però mai des de la Val de Ruda i Saboredo. Coincidim que ha estat per a nosaltres la millor, potser perquè el recent record d’aquesta experiència i les ganes d’entrevenir novament aquest estiu a la Val d’Aran no ens deixa ser del tot objectius.
PENJATS PER L'ARAN 