Carros de Foc

Durada: 5 dies caminant entre 7 i 9 h. per jornada.

Època: Estiu. Del 10 al 14 d’agost del 2012.

Desnivell: Un promig diari de 1.000 m. de pujada i 1.000 m. de baixada.

Distancia: Un promig diari 15 Km.

Dificultat: Moderada en el seu conjunt. El pas del Collet de Contraix es podria considerar tirant a difícil. Cal evitar boira i mal temps.

Descripció:

Fer els Carros de Foc la família al complet ha estat per a nosaltres una experiència de muntanya extraordinària. Havíem fet travesses de dos dies dormint en refugis, però sens dubte aquesta ha estat per a nosaltres l’experiència vital de l’estiu que ens ha sorprès positivament en molts aspectes.

Hi ha varis factors importants, el primer, dissenyar unes etapes que estiguin a l’abast de tots el integrants del grup, en desnivells i distàncies. Aquest aspecte és clau per tal que tothom es senti segur per abordar el repte i el gaudeixi, ja que les dificultats (pedreres, tarteres, pendents, alguna possible nevera…) pròpiament són inherents al recorregut dels Carros de Foc.

Un altre aspecte important és l’equipament, especialment el calçat. Ha de ser bo i que sàpigues segur que no et farà mal, ja que hem vist força gent patir per aquest tema. Per altra banda l’equipament ha ser el més lleuger possible, tot i així quan vàrem iniciar la travessa tots nosaltres per dins vàrem pensar ja en el primer quilòmetre que “al proper refugi deixaré la meitat de les coses” ja que la motxilla és un important sobreesforç al que cal acostumar-s’hi però que al final quan arribes a casa quasi la trobes a faltar!

No cal dir, que cal tenir un mínim de forma física ja que cal llevar-se força d’hora al matí, anar a la idea, esmorzar, refer motxilla, posar-se les botes i som-hi; sense pressa però sense pausa. Les pendents a voltes son fortes, els descensos son pronunciats, les pedreres i tarteres requereixen atenció, però un mínim, tampoc res de l’altre món.

Igualment, es requereix una disposició mental a afrontar el repte diari de cada etapa, mantenir una actitud positiva davant la precarietat sovint dels refugis durant els dies de travessa  i una mentalitat de compartir i oberta amb la resta de persones que fan travessa són també molt importants. L’esperit no competitiu a nosaltres ens va ajudar molt i vàrem gaudir força de la companyia durant la travessa de grups de joves, famílies d’aquí i de fora, que els uns als altres ens va anar donant seguretat en els punts més complicats de la travessa, ens va facilitar la orientació i ens va donar distracció durant les hores de descans en els refugis, tant a nosaltres com als nostres fills.

A destacar els moments de tranquil·litat i descans dels finals de la tarda després de la travessa, de refer-se gaudint dels paratges inèdits que envolten l’entramat dels refugis, les postes de sol, la brillantor de les aigües, la immensitat de les muntanyes, els sons i la calma d’estar envoltats d’una imponent natura.

-Primera etapa. Refugi de Colomers –Restanca – Ventosa i Calvell.

Desnivell de 1.250 m. de pujada uns 1.015 m. de baixada i uns 16 Km. de recorregut.

Iniciem la nostra travessa pujant fins el Refugi de Colomers a primera hora del matí, després de pujar amb vehicle autoritzat fins al punt de la pista on s’inicia el sender. Ens carreguem les motxilles que ja no ens deixaran en tota la travessa després de comprovar que el seu pes no serà un tema baladí per l’esforç diari que ens espera.

Amb poc temps ens presentem al refugi de Colomers (2.138 m), entrem il·lusionats amb la targeta per obtenir el primer comprovant de pas, ens presentem i una sorruda mossa ens senyala el segell: ‘vosaltres mateixos’, doncs això…

Comencem la veritable travessa embocant el GR-11.18 en direcció al Port de Caldes (2.568 m.), que assolim sense complicacions. A l’esquerre el Tuc deth Pòrt, enrera la brillantor a contrallum del Lac Major de Colomers, punt de partida, i al davant el massís del Montardo i als peus l’Estany del Port de Caldes i el de Mengades. Baixem dins de la cavitat per tornar a pujar després en forta rampa fins atansar-nos sobre el Coll de Crestada (2.475 m.)

Davant,  el repte de l’etapa: baixar fins la Refugi de Restanca (2.010 m.) i tornar-lo a pujar. Doncs ho fem, després de valorar si deixar o no les motxilles per algun racó. Decidim fer-ho amb tot l’equip. Baixem, segellem, mengem i bevem. La calor ara es nota de debò. Refem per on hem vingut novament fins el Coll de Crestada. Ens creuem amb altres “carros”, uns excursionistes de Castellar del Vallès que coincidim en diverses etapes i que saludem i ens animen.

Ara en direcció cap a l’estany de Monges, tot baixada fins al refugi Ventosa i Calvell (2.215 m.), passant per l’estany de Travessani. Força cansats ens instal·lem, refresquem, descansem, mirem els Besiberris, el Comalesbienes,  parlem, valorem l’etapa de demà que ens tensa força en veure el Collet de Contraix des de la finestra al Sud-Est del refugi, que ingènuament penses ‘segur que no és aquell pas que es veu’ i no goses a preguntar perquè en el fons… saps que és aquell.

Track de l’etapa 1

Fotografies de l’etapa 1

-Segona etapa. Refugi  Ventosa i Calvell – Refugi d’Estany Llong.

Desnivell d’uns 800 m. de pujada uns 1.020 m. de baixada i uns 11 Km. de recorregut.

Equipats novament com aquell qui res encarem el repte d’avui que només té un nom: el ‘mític’ Collet de Contraix (2.748 m.). Recorrem la Vall de Colieto, plàcida fins que progressivament ja no és possible salvar les immenses glopades de roques gegants que mica en mica et van fent parar atenció i més atenció per anar intuint entre el caos quin pot ser el millor de tots els pitjors passos.

Per sort tots els ‘carros’ ens anem animant, ajudant i esperant, ‘Per aquí va bé, per allà costa més, …que veus sender? Síííí i taaaaaant!’, per acabar tots formant un rosari de pesades motxilles en la dreta i esllavissada pala final. Per sort arribem tots, de fet s’entra en un punt de no retorn ja que és més complicat retornar que avançar. Emotiva situació en la que un té regust de cim.

Ens fem fotos, comentem i gaudim de la vista enrere –la pallissa de roques- i de la vista al davant: Llac i Vall de Contraix que baixa dreta i sense treva, els caos de roques ara ja són passables però els maleïm igualment per desestressar-nos… Arribem finalment a l’Estany Llong (1.913 m.) en dolç plaer d’haver assolit el muntanyenc objectiu.

Track de l’estapa 2

Fotografies de l’etapa 2

-Tercera etapa. Refugi d’Estany Llong – Refugi de la Colomina – Refugi de Josep M. Blanc.

Desnivell d’uns 1.280 m. de pujada uns 980 m. de baixada i uns 20 Km. de recorregut.

Tant d’hora com cada dia, després de dormir bé i esmorzar millor, encarem el repte d’avui que és la llargada de l’etapa que ens hem fixat, que no té a priori dificultat tècnica però que la marxa de gairebé 20 Km. és contundent a l’hora d’anar acumulant nivell d’ascens i descens.

Amb tranquil·la pujada fem la Vall de les Cortielles per flanquejar després fins a la Vall de Dellui, que força llarga passa per l’estany fins arribar a la Collada de Dellui (2.577 m.) que ofereix a l’altra banda una espectacular impressió en descobrir els immensos i abundants estanys de Cubieso, Mariolo, Tort…

Els resseguim tots fins al punt anomenat de la Portella en el desaigua de l’Estany Tort on el camí ressegueix sobre unes vies mineres en desús, virant progressivament cap al Nord-Est fins arribar al Refugi de la Colomina (2.415 m.) on segellem i aprofitem per endrapar el menjar de “picnic”.

Continuem motxilles a esquena i voregem el gran llac de Colomina, l’Estany de Mar i encarem el Pas de l’Ós. Un esforç contundent que et situa sobre l’Estany de Saburó. Aquí retrobem grup, el alemanys, els de Flix… ja que algun corriol et pot despistar, però de seguit trobem les marques del GR-11.20 que voreja el llac passant per un caos de roques que passem sense massa complicació i assolim la Collada de Saburó (2.667 m.). El Tuc de Saburó a l’esquerra i el Pic de la Mainera a la dreta. Nosaltres avall sense complicacions fins arribar al bucòlic paratge del Refugi Josep M. Blanc (2.318 m.).

Track de l’etapa 3

Fotografies de l’etapa 3

-Quarta etapa. Refugi de Josep M. Blanc – Refugi Ernest Mallafré – Refugi d’Amitges.

Desnivell d’uns 990 m. de pujada uns 920 m. de baixada i uns 15 Km. de recorregut.

Després de poder viure una de les millors albades de la nostra vida, el Sol rogent sortint a l’horitzó sobre la fina i llunyana silueta de la Pica d’Estats, ja tornem a tenir calçades les sofertes botes de muntanya. Hem dormit com reis: habitació 7 de cinc places i amb finestra al llac i al cel estrellat!

Refem part del camí per retrobar el sender que puja des de l’Estany de la Coveta cap al Coll de Monestero (2.715 m.). En sender marcat i dia molt clar arribem sense cap complicació al Coll presidit a una banda pel Pic de Peguera i pel de Monestero a l’altra. Ens acomiadem de la vall de Peguera per baixar a la de Monestero per l’esllavissadíssima i dreta pala de la banda Nord. La inestabilitat del terra sorrenc i desgranat fa que més d’un ho baixi amb respecte.

Continuem no sense desfilar el pas per una pedrera que amb l’ajuda d’uns simpàtics francesos de Baiona desgranem per no equivocar-nos i trobar el camí correcte que baixa picat fins al fons de la Vall i ara sense problemes fins arribar al Refugi Mallafré (1.893 m.) al peu dels Encantats i de l’Estany de Sant Maurici.

Sense complicar-nos la vida i resseguint la pista, ens plantem al punt final del recorregut vorejant Sant Maurici, Estany de Ratera, Estany de la Cabana i Refugi d’Amitges (2.367 m.).  Ens ‘agafem la tarda’ per passar-la còmodament a la terrassa contemplant la immensitat de les Agulles d’Amitges, el Tuc de Saboredo, el Pic d’Amitges, els Bassiero i per on hem vingut sempre presents els Encantats, el Peguera i el Monestero.

Track de l’etapa 4

Fotografies de l’etapa 4

-Cinquena etapa. Refugi d’Amitges – Refugi de Saboredo – Refugi de Colomers.

Desnivell d’uns 645 m. de pujada uns 1000 m. de baixada i uns 15 Km. de recorregut.

Darrera etapa! Sortim com sempre ben esmorzats i ben calçats (i carregats! Ja que contràriament al que esperàvem, entre pomes i barretes energètiques del picnic, ara les motxilles diríem que pesen més)  . Enfilem el Port de Ratera (2.572 m.), tenim sensació de que quasi l’hem anat a obrir aquest assolellat i calorós matí d’Agost. Al peu del Tuc de Ratera girem al Nord Est per baixar fins el menut Refugi de Saboredo (2.310 m.). Saludem als guardes, segellem i ens refem.

Encarem el darrer esforç assolint el Còth de Sendrosa per arribar novament al punt de partida. Baixem als llacs i pugem fins al Coret del Clòto (2.199 m.) i baixem sense embuts fins al Lac Major de Colomers. Ja al refugi i després d’autosegellar-nos a la casella final de la nostra molt preuada fitxa, ens fotografiem i abracem.

Obrim el “picnic”: Cus-cus!!… ens mengem les pomes. Ens acomiadem ara d’una família d’Alpens que ells acabaran avui a la Restanca. Baixem avall a trobar la pista, agafem el taxi lliure i avall va!! Una deliciosa experiència de muntanya amb molts ingredients que ens ha deixat molt satisfets d’haver fet!

Track de l’etapa 5

Fotografies de l’etapa 5

2 respostes a Carros de Foc

  1. Nacho Morales Castro ha dit:

    ¡Qué maravilla!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s