Durada: Unes 7 hores.
Època: Estiu i dia clar (09/08/2012)
Desnivell: Uns 900 m. de pujada i 1.250 m. de baixada.
Distancia: Uns 17 Km.
Dificultat: Moderada. Les pales d’accés a la base del Tuc de Parros pugen en forta rampa i la cresta d’aproximació és força aèria.
Descripció:
Avui hem fet colla per intentar fer el cim del Tuc de Parros. Com que tots d’una forma o altra ja hem fet l’aproximació per la Val de Parros des del Pla de Beret i tots coincidim que sens fa sempre llarga, ho provarem resseguin la Serra de Bagergue, el Cap dels Clòssos, Tauletes des Palhers… i per injectar motivació pujarem amb el telecadires de Blanehuar!
Puntualment a les 10h. “embarquem” després d’haver assistit a tot el protocol de seguretat i posada en marxa del telecadires i haver vist com viatgen les “cocacoles i sanmiguels” cap al petit pàrrec instal·lat al final del trajecte. Tres i no res ja som dalt: Arroques de Macià.
De seguit ens donem compte que per poder prosseguir cap al nostre objectiu, el que ara ens cal és justament el que volíem evitar… descendir. No hi ha més remei, baixem fins el Coret de la Serra i enfilem el sender que segueix la instal.lació del telecadira primer i que després flanqueja fins assolir el Cap des Clòssos (situació segons el nou mapa Alpina), que suposem son els abundants forats rocosos alguns de profunditat considerable.
Fa calor, cada vegada més, però les vistes son excel·lents sobre la Vall de l’Arriu Unhòla i ens aturem mirant sobre el tallat i identificant punts singulars i coneguts i identifiquem el Tuc d’Era Pincela, el Tuc d’Arenho, Coll de Varredòs…
Per si de cas no ens en sortim, decidim pujar a la punta anomenada Tauletes des Palhers, almenys tots podrem marcar-lo com a fet i des d’allà divisem al Nord-Est el Tuc de Parros, encara queda i més sabent que ara baixarem perdent una preuada alçada novament.
Anem avall fins als Estanhons des Clòsos. A la bassa principal topem amb una munió de granotes increïble. Una toca l’altre, mous els peus i tot son granotetes simpàtiques i petites que hem de vigilar no trepitjar. Ens refresquem en aquest punt i mentrestant sens hi afegeix un bon esportista que ve des de Gessa i ens saluda amb un simpàtic “no em pensava que fos tant lluny…”. Decidim tota la colla provar d’acostar-nos -per enèsima vegada alguns- a l’objectiu.
Pugem les fortes rampes sota un sol força aclaparador però de mica en mica i amb paciència assolim el primer punt clau: l’estany Nere de Parros. Imponent sota la paret Sud del Tuc, valorem si provar de pujar per la banda Nord dirigint-nos al Coret deth Horcalh o per la pala Est i resseguint la carena fins al cim amb la incertesa si a l’altra banda serà excessivament aèria, ja que la que veiem és tallada en sec.
Ens decantem per la segona, doncs tenim un referent (guiño, guiño). Tots plegats i fent bona colla enfilem aquesta pala. Quan som a la carena la resseguim curosament, no té problema però si que envaeix una certa sensació aèria que cal assimilar. Fem el cim, toquem la creu, fem fotos, gaudim d’unes impressionants vistes sobre Montoliu, Mauberme, Liat…
A la volta ens deturem al llac, les mes valentes si banyen, els no tant valents si refresquen… descansem i comentem la nostra particular aventura. L’amic de Gessa ara prossegueix, tal com ens ha dit hola ara ens diu adeu! Ell cap al Coret de l’Horcalh per baixar fins a Montgarri. Nosaltres baixarem per la Vall de Parros no sense aventurar-nos per la suggerent proposta de baixar la pala llarga i força penjada pel dret de la Coma de Parros que ens deixa quasi fins a mitja Vall… “nos sale a cuenta”.
Veiem isards que s’enfilen en segons sobre el serrat dels Cardigassos, els observem. Final de la Vall de Parros, refrescant-nos com podem i bastant cansats però satisfets passant per sota la cabana de Gessa arribem al Pla de Beret com aquell qui ve de Montgarri, uns més a la concorreguda pista…
Excel·lent excursió i èxit amb el Tuc de Parros (2.731 m.) amb pujada d’estiu amb telecadira que no va ser més que un “placebo” oi? .
PENJATS PER L'ARAN 