Circular Bassa d’Oles, Cabana de Gèles, Montpius (2.276m), Letassi (2.177m) i Montcorbison (2.174m)

Durada: Unes 5 hores i mitja.

Època: Estiu i dia clar.

Dia: 10/8/2014

Distància: Uns 14 Km.

Desnivell: uns 1.025 m. de pujada i els mateixos de baixada.

Dificultat: Fàcil. (!) el pas que uneix el Letasi i el Montcorbison cal atenció en cas de roca humida o gelada.

Descripció:

Arribem a la Bassa d’Oles per la pista asfaltada que surt de Gausac en direcció al Bosc de Baricauva i que va serpentejant de forma agradable per una de les zones boscoses més maques de la Val d’Aran, arribant a l’esplanada de la bassa, no massa gran però molt concorreguda en aquests dies d’estiu.

A l’hora que arribem encara no hi ha massa gent, altra cosa serà a la tornada… Enfilem darrera el refugi del C.E. Ambientau dera Bass d’Oles i a pocs metres ens desviem en direcció NO cap a la cabana de Sorquero, i seguint el sender ben marcat descendim fins arribar a connectar amb l’amplia pista forestal que permet arribar fins a la Mair de Diu des Nhèus i la Cabana de Gèles, on hi ha una zona de descans i una font de la que enguany brolla aigua a dojo per dos brocs.

Des d’aquest punt i seguint el curs de les aigües que baixen de les Honts de Gèles pel marcat barranc, estones per banda esquerra i estones per banda dreta creuant el barranc, ens plantem, ja aixecat el dia i amb bon sol,  sota el coll d’Eth Santet, que uneix la carena del Letasi amb el Montpius i que dona pas a la banda de Cassau.

Nosaltres però ens desviem en direcció SO per les pales suaus que porten a la carena que uneixen el Montpius i el Tuc de Media. Atansant aquesta carena ja descobrim que l’esforç ha valgut la pena, en la mesura que reduint les feixugues pales herboses se’ns va descobrint a l’altra banda la imponent extensió de tres mils del massis de la Maladeta i del conjunt de les muntanyes de l’Artiga de Lin, fins el coll dera Picada i el Salbaguardia ja a l’Aragó i França.

Arribats al Montpius (2.276m), descansem i admirem el paratge. Fem les fotos que calen, divisem i identifiquem punts que hem passat i que volem passar, i ens girem cap a buscar la perspectiva del Letasi i Montcorbison, passant per Eth Santet (2018m). Descendim fins aquest punt i fotografiem la guarnida figureta envoltada de bestiar i 4x4s que han pujat per la llarguíssima pista de la banda de Casau.

Enfilem sense cap dificultat l’ascensió al Letasi (2.177m), que puja amb rampa sostinguda però sense pèrdua. Des del cim del Letasi albirem a tocar el cim del Montcorbison, avui folrat d’un grup d’excursionistes que ja va per baixar. Coincidim amb un ‘runner’ que ens atrapa i s’ofereix per fer-nos la foto i també ens comenta que ahir per la zona de l’Artiga de Lin fent la seva ruta va albirar  l’ós! Diu que els dos van tenir por l’un de l’altre i es van escapar corren!

Descendim pel cordal en direcció al Montcorbison, travessem el punt baix d’unió dels dos tucs amb cura i superem la petita pala final fins al Montcorbison, fotografiant les cabres penjades en balconets de roca estrets en la vesant escarpada de la muntanya. Descansem uns minutets i avall en direcció novament a la bassa d’Oles pel sender clàssic d’ascensió. En una ombra a mitja alçada de la muntanya ens instal·lem per avituallar-nos i descansar.

Acabem de baixar i arribem al concorregut paratge de la bassa d’Oles, que aquestes hores del migdia-tarda estan plenes de famílies que fan el dia. Nosaltres, contents d’haver assolit el nostre propòsit, bevem aigua i desfilem amb el cotxe evitant ara la calor i el sol que aquesta hora escalfa de valent.

Track.

Fotografies.