Durada: Unes 5 hores i mitja.
Època: hivern i bon temps. (31/12/2013)
Desnivell: Uns 625 m. de pujada i de baixada.
Distancia: Uns 16 Km.
Dificultat: Fàcil.
Descripció:
Enfilem amb vehicle cap a la vall d’Aiguamòg fins que hem d’aparcar en un replà al pas de la borda Montardi. A partir d’aquí i a primera hora ens equipem amb la fredor característica d’aquest paratge en un matí d’hivern, amb cel serè però encara llustre.
Uns anem als plans de Porera i els joves del Penjats per l’Aran el seu repte és el Tuc de Salana amb esquís de muntanya acompanyats pel Nacho Morales, excel·lent guia i millor persona amb qui els nostres fills sempre comparteixen que podem alguna aventura de muntanya hivernal.
Nosaltres però volem vorejar els plans de Porera i arribar fins el bosc d’Era Muntanheta, excursió que havíem fet amb amics però amb poca neu una Setmana Santa o a l’estiu, amb l’esplendor de la seva verdor i que ara, la teníem pensada de fer quan hi hagués bona anyada de neu.
Enfilem el camí per la pista que porta a Banhs de Tredòs, el fem sense raquetes ja que la pista està adequada per passar-hi be i la fermesa de l’estat de la neu ens permet avançar millor amb botes que amb les raquetes.
Arribat a Banhs de Tredòs, girem en direcció Nord per seguir el PR111 que travessa la Muntanha de Porèra fins a la Val de Ruda. Ara sí amb requetes, seguim el camí fins a seguir les traces que hi ha sobre el sender pel mateix pas que el camí d’estiu.
Ens sembla molt interessant comentar que el Centre Lauegi d’Aran, té un complet sistema de predicció d’allaus que classifica el terreny en tres categories: Simple, Desafiant i Complex, que es pot consultar visualitzant-lo amb el Google Earth per bona part del territori aranès i que en funció del butlletí diari de predicció es pot fer una previsió del risc. El PR111 que puja a Porera passa uns pocs metres per zona ´Desafiant´que no te res a veure amb la dificultat del pas (que no en té cap) sinó amb el risc d’allau, i que cal estar simplement al cas consultant el butlletí diari (http://lauegi.conselharan.org/?lang=ca).
Sense més dificultat i amb pendent suau, per sotabosc arribem al Plan de Porèra. La quantitat de neu enguany és impressionant, amb gruixos superiors als 2 m. Seguim traça d’esquiadors i raquetistes que ens han precedit i enfilem direcció a Era Muntanheta.
A la base del cim però, decidim canviar i obrir nova traça circumval·lant el Plan. El que semblava que seria més plàcid i relaxat es transforma en l’aventura. Travessar obrint nova traça amb els gruixos de neu acumulada és entre divertit i excitant, però cal anar amb cura per evitar sorpreses.
Busquem sempre la part suau de les pendents, i vorejant decidim arribar fins la cabana. Allà descansem i admirem la immensitat del paratge nevat. Al Nord vista del Mauberme, el Parros, Barlonguera; a l’Oest el Montardo i el Salana i al Sud el Circ de Colomers.
Baixem anant a buscar les mateixes traces de la pujada. Ens arriben senyals i divisem al cim del Tuc de Salana les figures diminutes dels nostres juniors! Ara baixaran esquiant, nosaltres però seguim el sender a cop de raqueta.
Sense més complicació, gaudint del paratge i fotografiant a tort i a dret anem fins al cotxe. Ara la pista es plena de caminants que per esbarjo entrevenen per la neu. Esperem fins que arriben els nostres esquiadors, comentem la jugada d’uns i altres. La muntanya ens ha regalat un altra dia inèdit d’aventura i activitat. Una excel·lent forma d’acabar l’any amb família i la gran companyia del Nacho, que ho ‘petem’ amb un monumental bocata al genuí Bar de la Pensió Muntanha de Salardú.
PENJATS PER L'ARAN 