Durada: Unes 9 hores.
Època: Estiu, previsions de dia variable i risc de tempesta baix.
Dia: 2/8/2014
Distància: Uns 24 Km. Entre anar i tornar pel mateix itinerari.
Desnivell: uns 1.300 m. acumulats de pujada i els mateixos de baixada.
Dificultat: Fàcil, tret que la distància acumulada és força llarga. Es pot fer en dues etapes fent nit al refugi Ventosa i Calvell.
Descripció:
Ens plantem a primera hora del matí a l’aparcament del peu de l’Embassament de Cavallers (1.690m). L’ambient és fresc i el cel clar tot i la previsió de temps variable. Ens carreguem les motxilles i assolim des de l’aparcament situat a la base de la presa el nivell alt de l’embassament per unes escales metàl·liques pròpies d’un escenari de peli d’agent britànic.
Enfilem el llarg camí planer que recórrer la bora de l’embassament de més d’un quilòmetre d’allargada, admirant la brillantor de les aigües d’aquesta hora de matí i albirant les puntes més altes dels Bessiberris, encara nevades i amb alguna boira ja enganxada.
Anem seguint les fites grogues que marquen el pas i travessant el Pletiu de Riumalo, creuent el riu per passarel·les còmodes pròpies dels planells del Parc Nacional. En aquest punt comença el sender ben marcat i a voltes empedrat, que transcórrer entre bonics saltants d’aigua fins arribar al nivell del Refugi Ventosa i Calvell (2.215m) sobre l’Estany Nere.
Després d’un parell d’hores i mitja llargues i en arribar a aquest punt, valorem el temps, doncs les boirades ja són presents i es fan i desfan amb rapidesa, per sort però, el Sol no abandona. D’aquella manera els del refugi ens confirmen previsió de bo, però aquí ja se sap…
Continuem la nostra via cap al Nord, buscant ara l’Estany de Travessani, que voregem sota l’atenta mirada de les imponents agulles de Travessani. L’ambient ja es va fent d’alta muntanya . Voregem també els estanyols amb recorregut planer. En el del Clot, hi ha l’equip d’investigadors que analitzen la qualitat de les aigües i els efectes del canvi climàtic, posats dins de llac amb els seus estris.
Continuem seguint les fites grogues atansant el desaigua de l’estany de les Mangades, i pugem en suau desnivell fins arribar a l’estany de Monges (2.427m) i d’aquí seguim fins pràcticament el Coll de Crestada (2.475m) per encarrilar el sender trillat que puja en direcció al nostre objectiu.
El tram d’ascensió, puja amb pendent sostinguda, serpentejant i buscant els passos més còmodes. No té complicacions tret del cansament ja acumulat, doncs aquest tram fins atansar el Coll del Montardo (2.736m) és curt però intens i d’ambient d’alta muntanya.
Una vegada al coll i passem la congesta que gairebé aguanta tots els estius, emboquem el camí més directe al cim, dret però molt fresat i sense dificultats, arribem al cim del Montardo (2.833m), amb magnifiques vistes a tot el Parc Nacional a l’Oest, al Sud i a l’Est, a la infinitat de llacs que envolten aquesta zona del Pirineu, a la Vall de Valarties i totes les muntanyes araneses del Nord.
Ens fem les fotos de rigor i baixem pel mateix sender que ens ha anat prou be de pujada. Al pegat de glaç del peu ens parem per encarar ara el Montardo Petit (2.781m), ja que hi som ens permetem fer la petita grimpada final del dia, la resta serà feixuga tornada i evitar mullar-nos si pot ser, doncs ara ja són les dues tocades i les boires apunten maneres.
Mengem els entrepans d’una revolada i desfilem el mateix camí que hem vingut, la veritat és que ens queda una bona pallissa… però de mica en mica anem fent i ens plantem al refugi novament. Valorem si continuem o ens resguardem, doncs les gotellades ja son constants. No hi ha tronada i els ruixats son de pluja suau.
Ens posem impermeables i ens protegim i decidim anar baixant, poc a poc i vigilant no relliscar doncs les pedres estan gastades i fangoses del transit de la zona. Ens anem creuant amb grups d’excursionistes que ara pugen, amb tota seguretat per fer nit en el refugi. Arribem novament al pla i ara ja només ens queda la travessa de l’embassament, el Sol ha ressorgit i l’ambient es calmat.
Poc a poc arribem al nostre punt de sortida havent-nos cruspit 9 hores de caminada per un dels excepcionals paratges alpins del Parc Nacional i havent curullat en companyia de bons amics un dels cims més emblemàtics, el Montardo!
PENJATS PER L'ARAN 